Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

De la narrativa oral a la literatura per a infants

Invenció d'una tradició literària

Gemma Luch

Aquesta obra planteja, a partir de la visió de diferents autors i autores com ho son Gemma Luch, Teresa Duran, etc., la transició de la literatura oral  i els seus trets característics.  Tracta aspectes com son el contingut literari, l’imaginari cultural, els personatges mítics i fantàstics dels contes, l’humor i la ironia picaresca que s’utilitza i expressa les distintes formes d’il·lustrar una narració. La finalitat principal d’aquest llibre és comprendre en quines condicions s’han donat aspectes com l’adaptació i la censura de les obres de la narrativa oral.

Al començament és pregunta on a quedat la tradició oral, ja la televisió i el cinema cada vegada acaben més amb açò, mencionant el paper que a jugat en el desenvolupament de milers d’infants Walt Disney, productora que ha creat personatges mítics, produint un canvi social que ha causat un empobriment dels gèneres i les versions de les rondalles. Diverses crítiques analitzen el paper de Disney com una espècie de bloqueig de la imaginació del xiquet, ja que mitifica i crea personatges tan “perfectes” i amb línies tancades que priven als lectors de la capacitat de crear i fantasiejar.

També és fa un anàlisis de la Caputxeta Vermella i de les diferents interpretacions i perspectives que s’han plantejat d’aquesta història. Parla de l’adaptació dels valors morals i les crítiques feministes que a rebut, apostant per una caputxeta més activa. La típica història que tots coneguem sobre la caputxeta la descriu com una nena exemplar e indefensa. Però també seria correcte aprofitar el conte per a treballar aspectes com la participació activa i la reivindicació de les dones.

Per altra banda, l’obra realitza un anàlisi de com son els personatges més comuns dels contes i rondalles. Parla de les bruixes, dels mags, de les fades, dels ogres, etc. i de com son jutjats per els seus estereotips; L’ogre , com el gegant, és normalment tipificat amb totes les característiques d’alteritat de les quals ja  havíem parlat abans: més alt, més lleig, més primitiu... (Duran, 2000) considerí molt rellevant que els mestres coneguin be els trets característics d’aquestes imatges tan importants dels contes, per a transmetre de forma adequada la informació sobre quin tipus de personatge estan llegint, i d’aquesta forma que la seua competència lectora augmenti però també és vital ja que mitjançant aquests coneixements podem acabar amb les estandarditzacions i acabar amb atributs com, en el cas de la bruixa; personatge ben real d’aquells segles, és la dona sola... que es caracteritza per la seua lletjor, vestida amb robes fosques i desastrades i tota ella voltada d’una clara sensació de brutícia, d’olor de resclosit.(Valriu, 2000) Altre aspecte que és treballa es l’humor con ja he mencionat al principi. Aquest provoca el registre complet de les emocions i els sentiments que serveixen per a unir al lector amb la narració. És descriguin aspectes com la burla anticlerical, el ingeni dels pobres i la seua picardia, l’astúcia, etc. i és fa referència a una de les grans obres de la literatura El lazarillo de Tormes.

      Per últim tracta el tema de les il·lustracions de les rondalles que tenen com a finalitat principal focalitzar els discursos i com mitjà de comunicació. A més afegeix un capítol al final que és una eina molt útil com a mestres, és una classificació, per edats i etapes evolutives, sobre com plantejar a l’aula les narracions de tradició oral i adaptar-les.  He seleccionat una cita d’aquest capítol que expressa molt bé l’explicació anterior; Una cosa ben compresa que ens convenç, sempre la utilitzarem millor que una cosa ben compresa que ens repel·leix (Duran, 2000). Per aquesta raó, avant el fet literari, el mestre cal que actuí com mediador, animador, motivador, dinamitzador i presentant estratègies per a la comprensió i interpretació correcta de les lectures. D’aquesta manera desenvoluparà la competència lecto-literària i l’autonomia per a la interpretació.