Som quatre estudiants de Magisteri d'Educació Primària. Aquest blog ha sigut creat amb la finalitat de construir un pla lector. Esperem i desitjem que aquesta bitàcora puga ser d'utilitat per a tots els docents.
Els autors d'aquest blog som:
Alacreu Ruiz, Marta - #MAR
Calabuig Benítez, Patricia - #PCB
Lopera Olivares, Álvaro - #ALO
Rahim Bondia, Fátima - #FRB
El meu nom és Patricia i vaig nàixer en l’any 1995 amb un llibre baix el braç. No vull dir amb això que els meus pares em ficaren un llibre baix el braç quan vaig nàixer sinó que des de ben xicoteta he estat en contacte amb la literatura.
El meu nom és Álvaro Lopera Olivares, vaig nàixer a València el 20 de gener de 1996. Al llarg de tota la meua vida he tingut certa relació amb la literatura, però tampoc es pot considerar un nivell de relació molt alt.
Autobiografia literària
El meu nom és Marta Alacreu Ruiz i vaig nàixer el 31 de maig de 1996 a València. Des que tinc competència lectoescritora he tingut un gran contacte amb la literatura i amb el fet literari, ja que m’ha agradat llegir al llarg de la meua vida. Inclús, es pot dir que ja tenia un contacte indirecte amb la literatura abans de saber llegir correctament.
Primerament, quan era més menuda i vaig passar l’etapa preescolar, on ens introduiexen la lectura a xicoteta escala, ja gaudia de la literatura gràcies als contes que ma mare em llegia. D’aquesta etapa recorde com els contes i les faules em feien sentir moltes emocions, és a dir, m’agradava riure’m d’aquells contes on els personatges completaven aventures amb algo d’humor, però, en canvi, aquells contes on els personatges passaven una mala estona no em feien disfrutar tant. Per tant, durant aquests anys em cridaven més l’atenció aquelles històries divertides i entretingudes.
Més endavant, al llarg de l’Educació Primària, vaig llegir molt més que en l’etapa de l’institut amb allò referit amb els llibres que es proposaven a classe. Durant la primària ens feien llegir molts contes, ja sigueren els que estaven en cada unitat del temari o els que agafavem de la bibioteca cada divendres per tal de completar una mena de fitxa amb un xicotet resum de la història i un dibuix. Normalment, triava aquells contes que narraven la vida d’algun personatge fantàstic. A més, també m’agradaven les històries quotidianes que apareixien en molts contes. Puc dir que el que menys em cridava l’atenció eren els llibres amb poesies o el teatre. Per tant, quan tocava agafar contes de la biblioteca per a llegir em guiava pel meu propi criteri: triar aquells llibres que em pareixien divertits o amb històries quotidianes. M’agradava sentir-me identificada amb els protagonistes i imaginar-me aquells contes en la vida real.
Com he dit abans, a l’etapa de l’institut no em cridava massa l’atenció els llibres que es proposaven com a lectura obligatòria a classe. És més, preferia vorem la pel·lícula per molt antiga que fóra, que llegir-me aquells llibres de manera obligada. Sí que és cert que algunes històries que em vaig llegir em van agradar tant que em llegia el llibre i més tard veia la pel·lícula. No obstant, en el meu temps lliure sí que disfrutava molt aquells llibres que havia triat jo. M’agradava molt llegir textos narratius, com les novel·les, o bé, textos expositius que reflectaren la realitat sobre algun tema que m’interesara, com els assatjos. Durant aquesta etapa, la producció de textos escrits també estava present a classe; per tant, escrivia segons el que em demanaven, encara que no era la producció escrita el que més m’agradava fer.
Actualment, a l’etapa universitària el meu contacte amb la literatura és prou extens. A banda de llegir els textos, articles o assatjos que es demana a classe, mantinc la meua afició a la lectura durant el meu temps lliure. És cert que no solc llegir literatura valencia, normalment llig produccions en castellà i en anglés. Em criden l’atenció tots aquells textos referits a coneixements de psicologia, ciències, història, etc. A més, per a l’estiu o quan tinc més temps lliure m’agrada llegir-me alguna novel·la que m’enganxe només començar-la. Totes aquelles que fan descripcions molt acuraes del que estan contant són les que més ens transmeten.
#MAR
El meu nom és Patricia i vaig nàixer en l’any 1995 amb un llibre baix el braç. No vull dir amb això que els meus pares em ficaren un llibre baix el braç quan vaig nàixer sinó que des de ben xicoteta he estat en contacte amb la literatura.
Així dons, recorde com els meus pares em llegien llibres tant en valencià, En Jordi dormilega, com en castellà Caperucita roja, abans de dormir i fomentaven en mi la passió d’introduir-me en el món de la imaginació i els somnis a través de les lectures, pot ser és per això que sóc tan somiadora a pesar de tindre vint anys. Un dels llibres que més m’agradava era 365 historias, era un llibre molt gran que contenia 365 historietes , una per a cada dia de l'any.
Però el meu contacte amb el món literari no es va limitar a llegir i escoltar narracions, perquè amb set anys em vaig convertir en una xicoteta escriptora en valencià gràcies a la meua tutora. La Comunitat Valenciana organitzava certàmens literaris per als alumnes de línia en valencià de manera que la tutora de cada cicle en cada col·legi de la Comunitat Valenciana proposava als seus alumnes escriure un breu relat que posteriorment presentaria a concurs, amb la sort que el meu relat sempre quedava entre els primers i guanyava un llibre.
Però cada vegada m'anava fent més i més major i els meus gustos literaris van començar a canviar quan rondava els deu anys. Així, vaig passar de llegir narrativa amb Tina Superbruixa a col·leccionar còmics de les Witch. No podia passar un sol mes en què em quedara sense el meu exemplar de còmics favorit; recorde que, quan eixien a la venda cada mes, acudia al quiosc més pròxim amb la impaciència que em caracteritzava (i que em continua definint) per a poder comprar el meu exemplar i induir-me com més prompte millor en el món dels somnis.
Entre els dotze i setze anys la meua formació literària va transcórrer sobretot en l'institut i per obligació, ja que les meues prioritats eren altres que no tenien res a veure amb la lectura. Vaig llegir des de teatre, amb Melecotón en almívar, fins a novel.les inoblidables que perduraran sempre a la meua memòria, com Nunca sere tu héroe, No sigues bajoca i una Setmana tirant de rock.
Quan creia que havia perdut tot gust per la lectura, va aparèixer en la meua vida als dèsset anys l'assignatura de literatura universal obrint-me moltes portes que creia ja tancades. En ella, se'ns obligava a llegir sis llibres: Èdip Rei, La Divina Comèdia, Hamlet, Madame Bobary, Les flors del mal i La metamorfosi; però més que una obligació per a mi va ser un plaer poder enriquir-me d'estes meravelloses lectures, cada qual més excepcional. Amb una visió més madura dels continguts literaris i amb una capacitat lectora més àmplia a causa de la meua edat cognitiva, vaig llegir cada una d'estes obres mestres tractant d'entendre el seu rerefons .
Ara ja sóc quasi adulta, he deixat arrere l'etapa adolescent i vaig creixent com a persona. Ja no llig tant com quan era més xicoteta, però no perquè no m'agrade, sinó perquè no trobe temps necessari per a fer-ho. Tinc tantes responsabilitats que quan per fi em fique en el llit, no puc introduir-me tant de ple en els llibres com m'agradaria perquè sempre acabe adormint-me. Tant de bo arribe el dia que puga tornar a disfrutar llegint i sentir-me una xiqueta de nou, oblidant així les preocupacions del món real encara que només siga per uns segons.
#PCB
El meu nom és Álvaro Lopera Olivares, vaig nàixer a València el 20 de gener de 1996. Al llarg de tota la meua vida he tingut certa relació amb la literatura, però tampoc es pot considerar un nivell de relació molt alt.
A la meua casa, des que jo era petit, sempre han estat les prestatgeries plenes de llibres perquè a la meua família li agradava llegir. Encara que amb el pas del temps han anat llegint cada vegada menys.
En el meu cas, el meu primer contacte amb la literatura es va produir quan la meua mare em llegia contes o faules per la nit en el moment abans d’anar-me a dormir. M’agradava escoltar les històries aquestes, però no les feia servir per a dormir-me, sinó que esperava que acabaren per a dormir-me per a no perdre’m el final. Un poc més major vaig començar a llegir llibres jo a soles. Eren llibres simples, amb molt dibuixos i lletres grans.
El següent pas va ser anar augmentant la longitud i la complexitat dels llibres. Continuaven sent llibres enfocats a xiquets, lògicament, però ja era una història més llarga i manejava un vocabulari més extens.
Recorde moments de lectura a la piscina a la que anava en aquella època, ja que hi havia una xicoteta biblioteca al costat on podies demanar prestats els llibres.
Un dels tipus de llibre que més m’agradava era aquells que vas elegint tu mateix el destí de la teua pròpia història, que si vols escollir una opció vas a una determinada pàgina, i si vols escollir l’altra opció vas a l’altra.
Conforme vaig anar pujant cursos, vaig deixar un poc a banda la lectura pel meu compte perquè ja havia molt de treball obligat de classe i no tenia massa temps per a llegir altres llibres.
En la actualitat la meua relació amb la literatura es redueix bàsicament a lectures obligatòries de la universitat, ja que entre treballs, exàmens, etc, no tinc molt de temps lliure per a llegir. A l’estiu, que tinc més de temps lliure, sí que llig algun llibre.
Dins de la literatura, els meus gèneres literaris favorits són la narrativa i el teatre, i dins d’aquests tipus m’agraden les històries d’intriga i d’aventures, especialment històries de detectius. La poesia no m’agrada massa, és el tipus de literatura amb el que menys contacte tinc.
De les obres que he llegit, la que més m’ha agradat ha sigut “Les llàgrimes de Shiva”, que és una obra de Cèsar Mallorquí que tracta d’un noi de 15 anys, Javier, que viu a Madrid, però s'ha d'anar a viure amb les seues 5 cosines a Santander perquè el seu pare, després d'estar ingressat per tuberculosi, pot tornar a casa, però no és segur. En arribar, es fica en un misteri amb la seua cosina, Violeta, relacionat amb un collaret, les llàgrimes de Shiva i amb Beatriz Obregón, una avantpassada de Violeta. El misteri és que Beatriz havia de casar-se amb un de la família Mendoza, a qui va deixar plantat portant amb si el collaret. Al final el fantasma de Beatriz se li apareix diverses vegades i de diverses maneres a Javier, i descobreix al costat de Violeta que Beatriz va fugir amb un mariner, Simó Cienfuegos, i que les Llàgrimes de Shiva les tenia la minyona de Beatriz Obregón, que va demanar a la seua criada que tornés les Llàgrimes de Shiva, però no ho va fer i se’l va quedar ella, però Javier i Violeta van tornar les Llàgrimes de Shiva a la família que li pertanyia (els Mendoza).
#ALO
El meu nom és Fátima Rahim Bondia, actualment sóc estudiant de Magisteri i la major relació que tinc amb la literatura és esta assignatura (Formació Literària), però en anys anteriors el meu vincle amb esta ha sigut molt més fort.
De xicoteta sempre m'han llegit els llibres típics que practicament tots els xiquets coneixen; “Caputxeta roja”, “Els tres porquets” entre molts més. En la meua època escolar vaig aprendre aspectes literaris amb les excursions realitzades amb l'escola a teatres, a més de llegint grans obres com ho són “El Quixot” o “Tirant lo blanc”. Durant l'educació primària, en l'escola tot l'alumnat participava en la setmana de l'animació lectora, on es treballava un autor en concret, les seues obres, la seua autobiografia i, el més important, s'encoratjava a tota l'escola a fomentar la lectura. Però realment l'etapa que mes m'ha marcat respecte a la literatura va ser segon de batxillerat amb l'assignatura de literatura universal. Esta matèria m'ha ensenyat lo meravellós que pot ser llegir i fins on pot arribar la teua imaginació. A més, la vaig cursar en valencià, cosa que va ajudar a desenvolupar la meua competència lectora. No sols vaig llegir grans obres de la literatura universal com ho són “Hamlet” o alguns cantics de la “Divina Comèdia”, si no que em va enriquir culturalment, ja que no sols vaig aprendre de la literatura, també de l'època en què es va escriure cada obra.
La meua obra favorita sens dubte va ser i contínua sent Madame Bovary, esta és una novel·la romàntica, una història basada en l'adulteri i en la vida d'una dona que no volia viure la vida que estava vivint i que, incompresa, finalment, decidix deixar de viure.
Respecte a la meua relació amb la literatura fora de l'àmbit educatiu puc dir que no sóc una gran aficionada a la lectura, bàsicament per falta de temps, pero... quan agafe un llibre que realment m'agrada no sóc capaç de soltar-ho. Este va ser el meu cas amb les obres de J.K Rowling i la seua saga de Harry Potter. Esta autora és capaç de transportar-te amb un parell de línies al meravellós món de Howgarts.
Un altre aspecte que vos ajudarà a conéixer millor el meu vincle amb la literatura és el gènere literari que més m'atrau. El teatre és la varietat més divertida gràcies a les acotacions i les formes d'expressió. També tendix a empatitzar amb el públic i generalment té un fi moral amb què sempre t'emportes alguna cosa nova apresa, a més de resoldre aspectes de la vida els quals mereixen una reflexió.
Finalment, com a futura mestra, puc dir que espere que amb el pas del temps la meua relació amb la literatura augmente, pel fet que considere necessari este vincle per a exercir la meua professió de forma adequada. I no sols per això, si no perquè la literatura t'enriquix culturalment, a més un bon mestre està contínuament adquirint coneixements.
#FRB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada