Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

Poemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia.

Aquest llibretracta d’una guia que vol compartir experiències educatives per a formar Mestres a la hora de traslladar al aula la poesia, de manera que aconsegueixi introduir en els alumnes les ganes i la il·lusió per desenvolupar el seu coneixement d’aquest gènere literari.

La poesia permeteix expressar grans emocions mitjançant un vocabulari mes acurat i ric que no es poden expressar amb llenguatge quotidià. La poesia ha estat present en la vida dels xiquets des de el naixement, aleshores es tracta de donar-li les ferramentes necessàries com per a que siguen capaços de continuar coneixent la poesia cada vegada mes.

Les Claus del ensenyament de la poesia son:

1. Oralitat: Es recomanable que els pares o Mestres lligen als xiquets poesia. Així sels pot transmetre el ritme i la música dels versos.

2. Pares, mares i docents: Aquestes son figures principals a l’hora de transmetre als xiquets el gust per la lectura, ja que son els seus models.

3. Ambient favorable: Te que existir un clima on es fomente l’amor per la poesia.

Per una banda, la lectura es un del coneixements basics que s’han d’aprendre. Llegint poemes els xiquets coneixen aquesta tipologia textual i el funcionament estètic de la llengua. Llegint poemes millora la capacitat de comprendre’s a si mateix i al seu entorn.

Per a treballar aquest aspecte es plantejen una sèrie d’activitats que son interessants perquè els xiquets aprenen a familiaritzar-se amb els llibres, a millorar la lectura en veu alta, facilitar la memorització, afavorir la lectura comprensiva i expressiva. El que mes m’agrada d’aquest tipus es “Versos molts sentits” (Pag. 23), activitat que vàrem fer a la gimcana poètica.

Per altra banda també es treballa la capacitat de memoritzar poemes. La memòria cal potenciar-la des de ben menuts, ja que en l’àmbit poètic permetrà als xiquets transmetre les emocions i sentiments d’un poema.

Les activitats plantejades es basen en treballar la memòria ajudant-se mútuament els xiquets entre ells. El que mes m’ha agradat es ”poema entonat”

Un altre aspecte a treballar es el de la producció escrita. Es tracta de facilitar la tasca als xiquets per a que puguen expressar les seues emocions mitjançant la poesia. Als xiquets els agrada molt la rima, per tant, es por utilitzar per a que ho troben mes interesant.

Les activitats proposades en aquest apartar treballen la imaginació, creativitat, agilitat mental i, en definitiva, per a motivar als xiquets a escriure. L’activitat que mes m’ha agradat es “Traca de rimes”, (Pag.60) un altra activitat que vàrem fer a la gimcana poètica.

La dramatització es la forma en la que es representen idees, sentiments o vivències mitjançant el llenguatge corporal, la veu, l’espai i el temps. A la educació cal que els xiquets desenvolupen aquestes qualitats de la millor manera possible. Hi ha que treballar essencialment la veu, el llenguatge del cos i las paraules del poema.

Un exemple de com es pot procedir es primer els xiquets lligen i memoritzen el text, després es fa la relació i adjudicació de personatges. En aquest moment cal fer una identificació dels espais per a vore quines semblances poden haver-hi entre l’espai reial i el de la historia i aleshores ja es pot procedir a la dramatització.

Llegir per a créixer

Un dels aspectes claus per a aconseguir crear hàbit lector en un xiquet es donant exemple al seu entorn familiar. Es tracta d’entendre la lectura com un joc. 

Ser lector no significa llegir, sinó fer-ho de forma voluntària i desitjada per a alimentar l’esperit. En moltes ocasions ens posem excuses a nosaltres mateixos com que no tenim temps, es car, es difícil fer-ho en valencià, es millor fer un altra cosa, es avorrit, etc... però la realitat es que qui vol realment llegir pot utilitzar les estones mortes per a fer-ho, que a les biblioteques es pot agafar llibres de forma gratuïta, que es pot començar llegint obres simples en valencià primer fins que agafem més competència en la llengua, que pots organitzar-te be l’horari per a tenir possibilitat de fer altres coses y també de llegir, que el que diu que es avorrit es per que no ha trobat un llibre adequat als seus gustos, etc...

Si passem a comentar els beneficis de la lectura ens trobem con que millora el rendiment acadèmic durant la infància i ens ajuden a pensar de forma més autònoma i crítica, entre altres cosses, però dir-li això als xiquets no els motivarà a llegir, inclòs pot fer l’efecte contrari.

Per a contagiar el gust per la lectura hi ha que tindre en compte que les persones no naixen sent lectors, açò necessita d’un procés d’aprenentatge i serà més fàcil gaudir llegint si has vist en casa als teus pares fent-ho. De la mateixa forma, els mestres també es recomanable que parlen be de la lectura des de la passió. 

Es important que els seus referents pensen vertaderament que llegir es un acte beneficiós per a que el xiquet puga pensar el mateix. També ajuda contar-les contes i que ens vegen llegint, ja que imposant no s’aconseguirà res. Un altre consell que pot ser d’ajuda es col·locar llibres  en llocs visibles on poden cridar l’atenció del xiquet i no tenir-los amagats. Es recomanable parlar de llibres a casa i aprofitar qualsevol semblança d’un element quotidià amb un que apareguera a una historia per a comentar-lo. També es convenient llegir llibres amb ells, interessar-se per les seues lectures i preguntar per la seua opinió dels llibres. Es recomanable regalar llibres en dates senyalades i animar-los a escriure amb jocs sobre les lectures. Hi ha que implicar-se en el procés de lectura del xiquet.

En contraposició, hi ha una sèrie de conductes que son negatives per a inculcar un hàbit lector a un xiquet. No es convenient destacar els errors, es millor aplaudir els encerts; no es res positiu obligar a llegir al xiquet, ja que no s’aconseguirà que li agrade llegir; del mateix mode que no es bo imposar una lectura determinada perquè es del gust del pare o de la mare. 

A la hora d’escollir un llibre hi ha que tindre en compte una sèrie de consells: No tots els xiquets son iguals, cada un te un gust diferent i cal aproximar-se a ell i averiguar el que li agrada per a recomanar lectures de eixe estil.

Hi ha tres espais basics on el xiquet pot gaudir de la lectura. Les llibreries, on es pot anar regularment a comprar llibres o simplement a mantindre’s al dia de les novetats; les biblioteques, on es pot anar a llegir allí i fullejar gran quantitat de llibres per poder conèixer millor els gustos del xiquet; i a casa, on es convenient tindre a la seua disposició llibres en les prestatgeries. 

La Literatura Infantil i Juvenil esta destinada a adolescents, i es el període crític perquè poden triar entre seguir llegint tota la vida o deixar de llegir.

Al principi es millor llegir-les els contes, comencem des de xicotets, pot llegir abans de dormir sense estar a la cama o menjant. Es convenient llegir-los tots els dies però sense forçar les coses i contar el conte amb il·lusió. El moment de deixar de fer-ho serà quan ell mateix ho demane.  

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

De la narrativa oral a la literatura per a infants

Invenció d'una tradició literària

Gemma Luch

Aquesta obra planteja, a partir de la visió de diferents autors i autores com ho son Gemma Luch, Teresa Duran, etc., la transició de la literatura oral  i els seus trets característics.  Tracta aspectes com son el contingut literari, l’imaginari cultural, els personatges mítics i fantàstics dels contes, l’humor i la ironia picaresca que s’utilitza i expressa les distintes formes d’il·lustrar una narració. La finalitat principal d’aquest llibre és comprendre en quines condicions s’han donat aspectes com l’adaptació i la censura de les obres de la narrativa oral.

Al començament és pregunta on a quedat la tradició oral, ja la televisió i el cinema cada vegada acaben més amb açò, mencionant el paper que a jugat en el desenvolupament de milers d’infants Walt Disney, productora que ha creat personatges mítics, produint un canvi social que ha causat un empobriment dels gèneres i les versions de les rondalles. Diverses crítiques analitzen el paper de Disney com una espècie de bloqueig de la imaginació del xiquet, ja que mitifica i crea personatges tan “perfectes” i amb línies tancades que priven als lectors de la capacitat de crear i fantasiejar.

També és fa un anàlisis de la Caputxeta Vermella i de les diferents interpretacions i perspectives que s’han plantejat d’aquesta història. Parla de l’adaptació dels valors morals i les crítiques feministes que a rebut, apostant per una caputxeta més activa. La típica història que tots coneguem sobre la caputxeta la descriu com una nena exemplar e indefensa. Però també seria correcte aprofitar el conte per a treballar aspectes com la participació activa i la reivindicació de les dones.

Per altra banda, l’obra realitza un anàlisi de com son els personatges més comuns dels contes i rondalles. Parla de les bruixes, dels mags, de les fades, dels ogres, etc. i de com son jutjats per els seus estereotips; L’ogre , com el gegant, és normalment tipificat amb totes les característiques d’alteritat de les quals ja  havíem parlat abans: més alt, més lleig, més primitiu... (Duran, 2000) considerí molt rellevant que els mestres coneguin be els trets característics d’aquestes imatges tan importants dels contes, per a transmetre de forma adequada la informació sobre quin tipus de personatge estan llegint, i d’aquesta forma que la seua competència lectora augmenti però també és vital ja que mitjançant aquests coneixements podem acabar amb les estandarditzacions i acabar amb atributs com, en el cas de la bruixa; personatge ben real d’aquells segles, és la dona sola... que es caracteritza per la seua lletjor, vestida amb robes fosques i desastrades i tota ella voltada d’una clara sensació de brutícia, d’olor de resclosit.(Valriu, 2000) Altre aspecte que és treballa es l’humor con ja he mencionat al principi. Aquest provoca el registre complet de les emocions i els sentiments que serveixen per a unir al lector amb la narració. És descriguin aspectes com la burla anticlerical, el ingeni dels pobres i la seua picardia, l’astúcia, etc. i és fa referència a una de les grans obres de la literatura El lazarillo de Tormes.

      Per últim tracta el tema de les il·lustracions de les rondalles que tenen com a finalitat principal focalitzar els discursos i com mitjà de comunicació. A més afegeix un capítol al final que és una eina molt útil com a mestres, és una classificació, per edats i etapes evolutives, sobre com plantejar a l’aula les narracions de tradició oral i adaptar-les.  He seleccionat una cita d’aquest capítol que expressa molt bé l’explicació anterior; Una cosa ben compresa que ens convenç, sempre la utilitzarem millor que una cosa ben compresa que ens repel·leix (Duran, 2000). Per aquesta raó, avant el fet literari, el mestre cal que actuí com mediador, animador, motivador, dinamitzador i presentant estratègies per a la comprensió i interpretació correcta de les lectures. D’aquesta manera desenvoluparà la competència lecto-literària i l’autonomia per a la interpretació.

Pla Lector. Activitats per al tercer cicle

A continuació anem a presentar les activitats orientades al tercer cicle de primària per al Pla Lector. Aquestes es basen els objectius ja proposats i fomenten la creativitat, la motivació, la lectura, l'escriptura i el treball cooperatiu. 

Activitat en l'aula

Com aquest any és el 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, anem a triar la seua obra més famosa: Don Quijote de la Mancha. Treballarem a classe una versió adaptada d'aquesta. Abans de la seua lectura, com a activitat inicial i motivadora, presentarem un powerpoint sobre Miguel de Cervantes i alguns trets principals d'aquesta novel·la. Es dedicarà una sessió setmanal a la lectura grupal del llibre, en la que després d'escoltar i seguir el relat farem un comentari oral sobre el que hem llegit per a comprendre-ho millor i compartir allò que més els ha cridat l'atenció. A partir del que han llegit a classe, cada setmana realitzaran per parelles un dibuix representatiu que s'exposarà en un mural que hi haurà en un racó de l'aula dedicat a l'autor. A més a més, una vegada al mes es farà una tertúlia dialògica amb les famílies dels alumnes, seguint el torn establit a principi de curs. Ací, es compartiran opinions, comentaris, coneixements i el que cadascú ha interpretat del relat. Amb aquesta activitat afavorim la interrelació família-escola-alumnes, el treball cooperatiu i el respecte a les opinions i els gustos dels altres. És una bona manera per a fomentar l'escola activa que practica el diàleg entre els seus membres. 

Activitats fora de l'aula

- Recurrent: Novetats literàries

Una vegada al trimestre ens visitarà des de la biblioteca municipal de la localitat el bibliotecari. Aquest ens presenta, d'una manera lúdica i molt motivadora per als xiquets, les novetats rebudes a la biblioteca, a més de les activitats que tenen previstes per a realitzar. Així, es fomenta l'interés i l'ús de la biblioteca municipal per part dels alumnes i de les seues famílies, convidant-los a participar en totes aquelles activitats que es porten a terme durant el tot l'any. D'aquesta manera, donant a conéixer noves obres literàries o inclós obres clàssiques versionades, fomentem que els xiquets vuiguen anar a la biblioteca per a llegir tota classe d'obres: teatre, poesia, còmic... És a dir, creem nous lectors. 

- Concreta: Obra teatral

Al festival de final de curs es representarà una obra de teatre en la que participarà el tercer cicle de primària i tindrà com a públic la resta d'alumnat del centre i les seues famílies. Les famílies del tercer cicle seran les encarregades de col·laborar amb el muntatge de l'obra: escenari, vestimenta, música... Aquesta es realitzarà a l'aire lliure, o siga, al pati del centre. L'obra tractarà d'algun passatge interessant de la novel·la de Cervantes, treballada ja en classe durant tot el curs. És per això que aquesta activitat pot servir com a conclusió final de les tertúlies diaòliques treballades a l'aula, on els xiquets viuran més significativament allò que han llegit. 

Activitats fora de l'escola

- Recurrent: Anar al teatre

Una vegada al trimestre es farà una eixida al teatre de la localitat, en la qual no es necessita un desplaçament llarg en autobús, ja que es pot anar a peu des de l'escola. Aquesta activitat està subvencionada per l'AMPA. Cada eixida serà per a veure un tipus d'obra teatral diferent. El primer trismestre es pot anar a veure una obra de teatre amb títeres que és una manera molt divertida de fomentar el anar al teatre. El segon trimestre podem anar a veure un contacontes que els predisposa a llegir i conéixer més alguns contes clàssics. Per últim, al tercer trimestre, és bona idea anar a veure una obra teatral amb actors. Aquesta última és una manera més realista que t'apropa més als sentiments que puguen sentir els personatges que estan representant l'obra. 

- Concreta: Fira del llibre

Durant la setmana que es celebra le Dia del Llibre, es realitzarà l'eixida a la Fira del llibre de València. Ací els xiquets viuran i experimentaran en la realitat l'exposició d'obres i la possibilitat de comprar llibres, que poden ser tant novetats com clàssics. A més a més, podran conéixer en persona alguns autors que estiguen promocionant les seues obres. Aquesta és una manera d'apropar als alumnes a la realitat i fomentar la seua participació durant anys posteriors i en companyia de les seues famílies. Per altra banda, coneixeran la professió de llibrer, que és la persona que te sap aconsellar a l'hora de comprar un llibre, de tal manera que els xiquets poden incrementar els seus interessos pel món de la lectura i l'escriptura. 

Pla Lector. Activitats per al segon cicle de primària.

A continuació, es presenten les activitats orientades al segon cicle de primària en base als objectius plantejats en la introducció. Aquestes, fomenten tant la lectura com l’escriptura, així com el treball cooperatiu i la motivació.

Activitat en l’aula.

El primer aspecte que cal aclarir es que abans de la lectura, en compte de donar-los un llibre als alumnes perquè ho lligen obligatòriament, se'ls presentarà alguns exemplars seleccionats prèviament pel mestre basant-se en les seues capacitats perquè puguen triar ells mateixos qual els agradaria llegir. Així, no veuran la lectura com una activitat avorrida i per obligació, sinó que estaran motivats a realitzar-la. El llibre serà el mateix per a tots, per la qual cosa hauran de triar-ho per votació i respectant l'elecció dels altres, sent la lectura més votada la que es llegirà. Cal destacar que els llibres proposats no tindran quasi il·lustracions perquè durant la lectura, s’assignarà a cada xiquet fer un dibuix explicatiu d’un capítol del llibre perquè al final, s'unisquen tots els dibuixos i es cree una espècie de llibre només amb imatges. És a dir, que basant-se en el llibre escrit ells hauran creat un visual.  

Un altre aspecte a destacar és que el llibre es llegirà en classe, deixant-los 10 minuts cada classe/sesió perquè ho lligen.

Al finalitzar la lectura, cada alumne explicarà en una tertúlia literària que es realitzarà a l'aula que ha significat per a ell llegir i dibuixar aquest llibre, quins valors li ha aportat i quins sentiments li ha provocat. D’aquesta manera, els xiquets s’obrin al seu entorn i es fomenta l’empatía, el respecte i el companyerisme mitjançant l’escolta activa i el diàleg.

Les activitats que es realitzaran fora de l'aula seran tant contínues com concretes.

Contínua: Representació teatral d'un llibre llegit al llarg del curs.

El professor anunciarà el primer dia de classe que l'endemà cada un ha de portar un llibre i explicar a tota la classe el seu argument breument. Entre tots, es triarà democràticament i a través d'una votació que llibre llegir per a la seua posterior representació teatral en la festa de fi de curs. Han de ser llibres senzills d'acord amb el seu nivell de lectoescriptura i la duració de la representació teatral s'ajustarà a les seues capacitats. D'esta manera, es treballa la lectura d'una manera diferent de l'habitual al mateix temps que es fomenta el treball cooperatiu, la creativitat i la motivació a través de quelcom tan suggestiu per als xiquets com és l'actuar. A més, la representació davant de tot el col·legi en la festa pot ser un element motivador que els impulse a voler treballar. Així, doncs, s'assignaran dies del calendari escolar per a anar treballant la representació, i s'assajarà en el gimnàs del centre.

Concreta:  Aprofitant el dia del llibre (23 d’abril), s’eixirà al pati i es llegirà un poema escrit per tota la classe en un certamen que es realitzarà en el centre. En aquest, participaran tots els cicles, però cada un d’una manera diferent, pel que l’activitat associada a aquest cicle serà llegir un poema.

Les activitats que es realitzaran fora de l'escola també  seran tant contínues com concretes.

Continua: Establir a principi de curs en una reunió amb les famílies, que aquestes en casa deuran llegir amb els seus fills un llibre per cada mes lectiu, i cada més d’una temàtica diferent (d’aventures, d’amor, de misteri, clàssics...). A final de mes, els xiquets deuran omplir una fitxa sobre el llibre que hagen llegit amb els seus pares i portar-la a classe per a poder dur un seguiment. D’aquesta manera se treballa la implicació de les famílies en el centre.

Concreta: Anar un dia lectiu a la biblioteca del municipi per a fer una jornada de conta contes, fomentant així la literatura oral. 

Pla Lector. Activitats per al primer cicle de primaria.

A tots els centres escolars està vigent la següent legislació: “L’orde 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana, obliga que tots els centres educatius tinguen un pla lector que programe les lectures que ha de fer l’alumnat al llarg de l’etapa. “, la qual obliga als centres a tenir un pla lector que servisca per a fomentar  la lectura en els xiquets. Aquest pla consisteix en un projecte global que implica les diferents àrees i etapes del procés pedagògic i que està format per un conjunt de estratègies ideades per a la millora de la competència lectora i desenvolupament del hàbit lector entre el alumnat.

Els alumnes del primer cicle de primària es corresponen amb les edats de entre 6 i 7 anys. En aquesta etapa es troben en un període de descobriment de la lectura, ja que fa poc de temps que han aprés a llegir i escriure. Es molt important la labor que es faça amb ells en aquest moment perquè d’açó dependrà, en gran mesura, la voluntat de llegir que presentaran els xiquets en el futur.

Activitats en l’aula:

Per a començar, la primera activitat proposada corresponent a abans de la lectura consistirà en fer una visita a la biblioteca del centre escolar per a que els xiquets la coneguen i es familiaritzen amb ella, ja que potser que en alguns casos els xiquets no decidisquen anar mai a la biblioteca per si mateix i d’aquesta forma trenquem aquesta barrera. Una vegada allí, se’ls pot encomanar la tasca de buscar el llibre que mes els ha agradat i que expliquen les seues raons.

Una activitat per a realitzar durant la lectura podria consistir en fer una xicoteta tertúlia entre els alumnes que estan llegint el mateix llibre de manera que comenten que li pareixen fins al moment els personatges, quins els agraden més i perquè, etc. A més, si hi ha alguna cosa que no entenen de la historia, uns alumnes li’l poden explicar als altres mitjançant el treball cooperatiu i el diàleg, tot sempre baix la supervisió i guia del mestre.

Per a terminar, una vegada conclosa la lectura, es pot fer una activitat comú consistent en crear una història entre tots de manera que el mestre diu la primera o les dos primeres frases de la història, i es van afegint una frase per cada alumne fins terminar el conte. Aquesta activitat serveix para fomentar la imaginació i la creativitat, i com que el resultat del conté pot ser molt estrambòtic, segurament pesaran una estona divertida amb aquest exercici, la qual cosa afavorirà que miren la literatura amb una visió més positiva donant-se conte de que pot ser divertida.

Aquestes activitats estan pensades per a realitzar periòdicament al llarg del any, ja que sempre van a haver-hi llibres nous a la biblioteca i sempre van a haver lectures interessants que treballar gracies a la selecció prèvia de llibres del docent on podrà seleccionar quines son les millors opcions.

Fora del aula:

La activitat que es podria realitzar de forma periòdica fora del aula, per exemple, cada dues setmanes podria consistir en la representació teatral de un llibre senzill en la qual es represente un capítol cada sessió. A més, es podria contar amb pares i mares per a que anaren a visitar les obres i d’aquesta manera foren participes del seu aprenentatge i puguen vore en els seus propis ulls la manera en que treballen la literatura els seus fills.

D’altra banda, es podria aprofitar el certamen que es fa al centre el dia 23 d’abril amb motiu del dia del llibre, per a realitzar allí l’activitat concreta fora del aula. Per a primer cicle es podria fer una gimcana poètica simple amb la qual els alumnes pogueren treballar la poesia de manera divertida en grups heterogenis on tots es puguen enriquir de tots en el procés.

Fora del centre escolar:

Com a activitat continua es podrien organitzar eixides periòdiques mensuals al teatre i vore una representació teatral que, una vegada en el centre escolar, es pot treballar amb ella amb diferents jocs i activitats.

Com a activitat concreta es podria aprofitar la fira del llibre per a anar d’excursió a visitar-la i poder aprendre més sobre literatura.

PLA LECTOR

INTRODUCCIÓ, MECANISMES PER A LA DETERMINACIÓ DE NECESSITATS I PER A L’AVALUACIÓ DEL PLA

El centre que hem triat per a realitzar i programar el Pla Lector és el Fernando Baixauli Chornet, situat en una de les zones més cèntriques de la localitat de Sedaví, València.  Aquesta població està formada per 10.000 habitants valencians i de diferents països, com ara son: Colòmbia, Equador, Marroc, China, etc. Actualment estes últimes famílies són un percentatge que oscil·la entre el 10% i el 20% del conjunt de les famílies del centre integrats a la comunitat educativa, el total d’alumnes al centre està entre 150 i 200 xiquets i xiquetes.

L’objectiu de l’escola és prioritzar les necessitats educatives dels alumnes i mantindré el nivell de qualitat educativa, per açò, l’ajuntament del municipi i el centre integren als alumnes dins de projectes de compensatòria, d’atenció a la diversitat o projectes d’innovació educativa com és el projecte d’animació lectora o el pla lector, aquest últim programa presenta diversos objectius com son millorar el nivell de competència lectora i la producció de textos, motivar a l’alumnat i crear gust per la lectura a través de les distintes tipologies textuals, treballar cooperativament a partir de les activitats que se plantegen i corregir els aspectes de coherència textual.

Una vegada tenim establides les metes, tractarem de determinar les necessitats, els interessos i els gustos dels alumnes mitjançant algunes activitats prèvies al Pla Lector. Proposarem activitats que engloben els tres aspectes mencionats anteriorment i seguidament realitzarem una assemblea en cada aula on és plantejaran preguntes del tipus:

·         Quin va ser l’últim llibre que vas llegir?

·         Quina és l’obra que més li ha agradat? I la que menys?

·         Teatre o còmic?

·         Quin llibre t’agradaria llegir?

Mitjançant la interacció i respectant el torn de paraula l’equip docent traurà conclusions sobre els seus gustos i quines estratègies establir per a motivar-los.

Per a conèixer el nivell de competència lingüística, realitzarem una xicoteta fitxa amb qüestions de comprensió lectora, adaptada a cada cicle educatiu, a partir de lectura inicial de un breu text. D’aquesta manera el mestre pot tantejar el nivell lector i conèixer sobre quins aspectes treballar per a desenvolupar de manera plena les capacitats dels alumnes.

Per altra banda, per a realitzar l’avaluació i comprovar que els objectius mencionats anteriorment s’han aconseguit, cada xiquet, com ja he dit abans tot açò adaptant-lo, s’inventarà la seua pròpia història i la redactarà amb il·lustracions, pot ser un còmic, una petita obra de teatre, alguna rima breu, etc.  Desprès els alumnes exposaran els seus treballs. Les notes no seran numèriques es valorarà als alumnes amb comentaris respecte a lo que necessita millorar i en els aspectes que ha progressat adequadament. Finalment amb les famílies i la coordinació del Pla Lector és realitzaran algunes reunions i tertúlies dialògiques sobre el desenvolupament dels xiquets i xiquetes, a més s’acceptaran propostes de millora.

El xiquet que va nàixer de peus. Rondalla d'Enric Valor adaptada per Patricia Calabuig i Álvaro Lopera.

A la Foia de Castalla hi havia fa molts anys, moltíssims anys, vora les muntanyes del port de Biar, una casa de camp molt pobreta, que li deien el Maset. Allí vivien un matrimoni que no tenia fills.

Però vet ací que un matí de desembre que nevarsejava, van recollir una gitana que el masover s’havia trobat gelada de fred pel camp.

La masovera li va fer una bona tassa de brou, i, vora al foc, se la va prendre de seguida.

--I per què va tota soleta pel món en un dia com avui? --li preguntava la dona. --Ai, perquè no tinc ningú que m’acompanye. --Si vol es pot quedar amb nosaltres --li oferí aleshores el masover. –No puc, no puc. Déu em té manat de caminar --respongué tota misteriosa la gitana.

L’endemà feia també un fred que raïa. Tanmateix, després d’esmorzar, la gitana va dir-los:

–Me n’haig d’anar ara mateix, ploga o neve.

No li ho pogueren llevar del cap, i així, menja- da i vestida amb unes peces de roba abrigades que li havia donat la masovera, l’estranya dona s’acomiadà del matrimoni i tirà cap a Biar.

L’home, encuriosit, la va seguir un tros de camí unes quantes passes darrere, fins que la gitana es va girar i li cridà:

–¡Jordi, la teua dona tindrà un fill el dia de la Mare de Déu d’Agost! ¡I el tal xiquet naixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei!

Jordi es va quedar sense paraula, i la gitana va seguir el seu camí.

Al mes d’agost, dia per dia, com va pronosticar la gitana, la masovera infantà un xic ros i pur. L’infant va nàixer de peus, i com que tots els que van assistir al naixement estaven confusos, Jordi no va poder deixar de contar allò que li havia dit la gitana.

Les veïnes ho van xarrar als homes i altres veïnes, i una blanca molt parladora que ho van sentir tot, ho va escampar per tota la rodalia.

–Joooòc! Joooòc! –feia la xafardera–. ¡El xiquet de Jordi ha nascut de peus! I es casarà amb la fillastra del rei.

La notícia va córrer lluny lluny i, pel seu temps, arribà a cal rei. I aquest, que era un reiot gros i destralejador, es va enfadar que feia por de sentir-lo.

–Casar-se amb la fillastra del rei! Casar-se amb la meua fillastra!

Quan es tranquil·litzà, va fer comparéixer da- vant sa reial presència Xampeina, el guerrer més feréstec de la seua guàrdia, acompanyat del capità, que li deien el Tort, perquè ho era d’un ull.

El rei els va manar amb una veuota grossa com un barranc:

–Agafeu els cavalls, aneu a la Foia de Castalla, agafeu el xiquet que va nàixer de peus i li talleu el cap.

Quan devien ser les dotze de la nit, després de quatre dies de camí arribaren, enmig d’una fosca com una gola de llop, al maset de Jordi.

Tot el que s’hi va esdevenir fou molt ràpid i molt esborronador. El Tort i Xampeina semblava que volien tombar la porta. Toc toc!

Jordi va eixir a obrir. I ells, a l’acte que el veren, me’l passaren amb les espases de part a part. La dona sent el crit de mort, ix corrents i mor també a mans d’aquella parella de criminals. Tot seguit entren dins la casa i van directes al bressol on dormia el xiquet. Xampeina me l’agafà dels peus i anava ja a clavar-li la ganivetada, quan heus ací que el capità sent que el cor li fa un bot dins el pit.

–Alto! –crida tan fort com pot–. Espera’t, espera’t. Vull veure jo aquest xiquet abans de matar-lo!

El guerrer, tot sostenint-lo dels peus, li’l mostra, tan ros, tan grosset… I al capità el cor li feia bots sense parar. I és que al Tort, l’any anterior, se li havia mort el fill petit i ara sentia un entendriment que no se li estava bé.

–Et mane que no mates el xiquet que ha nascut de peus! –És que el rei… –comença a dir el borinot de Xampeina. –Ni rei ni roc! –escridassà el capità–. El ficarem dins una caixa i l’amollarem riu avall, i que Déu el porte per on vulga.

Així és va fer. El capità Tort en persona ajudà el guerrer a peparar un vell caixó de fusta que van trobar; hi ficaren el xiquet sobre un petit llit de palla, i damunt li posaren un tros de manteta per tal que navegàs abrigat. El caixó el dipositaren en el mateix naixement del riu de Castalla.

Allà, bastant lluny del port de Biar, vora el pantà de Tibi, hi havia en aquells temps un molí de farina molt famós que es deia el Molí Nou. Els moliners hi treballaven nit i dia i no donaven abast a tanta de comanda com els portaven de tota la contornada.

I heus ací que allà a les vuit del matí de l’endemà dels fets que hem referit, en aquell molí es va parar la mola misteriosament.

Bernat –que així deien al moliner– va descobrir que la roda no rodava perquè, entre roda i parets de la cacau, hi havia empalancada una caixeta de fusta. I dins la caixeta es sentia el plor d’un xiquet!

Bernat es va quedar que veia llumenetes.

–Gerarda, Geraaardaa! Puja, puja!

La dona va pujar-hi. Entre tots dos, amb for- ces i gemecs, van aconseguir traure la caixeta de la cacau, i, a l’acte, la roda es va posar una altra vegada en moviment.

Al poc, alçaren la tapadora, llevaren el tross de manta i van poder tots dos contemplar temorosos i esbalaïts d’admiració, el xiquet que havia nascut de peus.

–Reina Santíssima! –es va aclamar Gerarda. –És un xic la cosa fina del món –va reconéixer l’home.

Bernat i Gerarda se’l van afillar i li posaren Bernadet