Reflexió gimcana poètica

Durant la setmana d'activitats complementàries a la universitat hem realitzat una gimcana poètica. Una gimcana és una activitat que consistix a fer una série de proves per grups on es posa en pràctica les habilitats i destresses de cadascú. Generalment es realitza a l'aire lliure. 

En concret, nosaltres fèrem una gimcana però amb la temàtica de la poesia. Vam fer distints grups i ens donaven uns materials amb els quals havíem de passar les proves pertinents. Les activitats que vam realitzar eren cinc: fer un cal·ligrama, fer un vídeo recitant un poema expressant algun sentiment, fer una poesia a partir de paraules acabades en les mateixes lletres, treballar amb la poesia objecte i realitzar un eslògan amb una frase relacionada amb la docència. 

Durant aquestes proves es fomenta el companyerisme i la creativitat. Em va cridar l'atenció que tots vam notar com sabíem més de la creació de poesia del que pensàvem. Ens ho vam passar molt bé i ens vam divertir. Considere que és una activitat per a fer entretingut el treball de la poesia a l'aula, ja que treballem tant la seua expressió, com la lectura i la creació. Resulta molt més motivador per als alumnes aprendre els trets principals d'aquest gènere mitjançant aquest tipus d'activitat, com per exemple vam practicar la contrucció de poemes amb rima assonant. 

La finalitat de les proves era, que només finalitza-la, ho comunicaves a la mestra i seguidament aquesta comprobava el resultat. Així, ens donava una peça d'un poema d'algun autor representatiu en llengua catalana. Al meu grup, concretament ens tocà un poema de Miquel Martí i Pol que al finalitzar totes les proves vam juntar totes les peces per tal de llegir-lo. 

D'aquesta manera, vaig comprovar que algunes activitats m'agradaren més que altres i que és fàcilment aplicable a l'àmbit escolar per a tots els cicles. És una bona manera de despertar l'interés dels alumnes pel gènere poètic i demostrar-los que saben més del que pensen, tot és posar-li ganes i imaginació. 

Ací deixe la creació del poema que fèrem a partir d'unes paraules donades i el cal·ligrama que realitzàrem al meu grup. 

Gimcana Poètica

Aprofitant la setmana d’activitats complementaries que va des del dilluns 25 al divendres 29 d’abril, concretament el dimecres 27, hem tingut la oportunitat de dur a terme una gimcana poètica a la assignatura de Formació Literària per a Mestres.

Aquesta gimcana poètica ha consistit en una sèrie de jocs i activitats referents a la poesia que hem realitzat al aire lliure dividits en 5 grups. Les activitats que devíem fer eren 5, de manera que a cada grup se li establia un ordre concret de realització de les activitats de manera que cada grup estiguera realitzant un joc diferent.

Les activitats consistien en fer una “traca poètica” unint paraules que rimen amb una paraula donada prèviament, composar un poema amb el major nombre de paraules amb la mateixa terminació, escriure dos versos que rimen entre sí i que facen referència a la docència, gravar un vídeo donant-li expressivitat a un poema, i fer un poema objecte. Quan un grup feia una activitat rebia una peça del seu color de forma que quan completaves tots el jocs tenies totes les peces per a completar un trencaclosques amb un poema.

La activitat m’ha paregut molt entretinguda i crec que te molt contingut pedagògic per utilitzar-la ensenyant als meus futurs alumnes. Poden aprendre coses relacionades amb la poesia com diferenciar una rima assonant de una consonant, aprendre a composar poemes senzills, etc, tot mitjançant la pràctica de manera divertida per a ells. A mes, també es treballen altres valors com el treball en equip, la solidaritat o la imaginació, per tant una jornada dedicada a un joc com aquest por ser molt profitosa en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels xiquets. 

Reflexió gimcana poètica

Una gimcana és tracta de la preparació d’una sèrie de proves en la que els participants fiquen en pràctica  les seues habilitats i destreses. S’organitzen en grups i van superant proves normalment les activitats és fan a l’aire lliure.

En el nostre cas, hem realitzat la gimcana amb la temàtica de la poesia. L'activitat consistia en superar cinc proves: gravar un video recitant una poesia a la vegada que expressàvem un sentiment, construir una poesia a partir de paraules acabades amb les mateixes lletres, fer un cal·ligrama, escriure un eslògan amb una frase relacionada amb la nostra professió, la docència i treballar amb la poesia objecte.

L’activitat resulta interesant ja que fomenta la participació de tots a partir de la creació de petits grups, de forma cooperativa.  A més, amb les condicions que s’estableix en cada prova  s'aprenen els trets característics de la poesia, per exemple, construint una rima assonant.  Un altre tret que m’agrada d’aquest tipus d’activitat és la facilitat en la que pots adaptar el joc als diferents cicles educatius. Resulta molt més motivador per als alumnes aprendre d’aquesta manera.

Finalment hem aconseguit totes les fitxes i hem construït el poema, el nostre era de Vicent Andrés Estellés. Els altres grups han treballat amb autors de la talla de Miquel Martí i Pol.  He pensat que a partir dels autors és podrien derivar altres activitats d’investigació sobre aquests com per exemple, donar-li a cada alumne un autor i que busque informació sobre aquest, desprès, el xiquet haurà de ficar-se en el paper del poeta i de la seua època i exposar als seus companys la seua formació i trajectòria professional.

Com treballar els gèneres de tradició oral en l’Educació Primària

El concepte de literatura esta relacionat tradicionalment amb la escriptura, es per això que el terme “literatura oral” pot ocasionar alguna contradicció. Els generes de tradició oral fan referència a la literatura que transmet coneixements i expressions culturals d’una societat de generació en generació a traves de la llengua oral. Aquesta tradició oral era la ferramenta que tenien les societats per a contar a altres persones les seues vivències e idees que terminaven per constituir una identitat general com a poble. La transmissió es feia sobretot mitjançant contes, llegendes, cants populars, poesia, etc.

Amb l’avanç del temps aquest tipus de pràctiques han anat perdent força i presencia a la societat, per tant es important que a l’escola es mantinga viva aquesta tradició i s’ensenye als alumnes a treballar aquests gèneres d’una forma divertida i lúdica. Es la nostra responsabilitat com a mestres donar-li a aquests gèneres (i a tots en general) una forma que cride l’atenció dels xiquets i estiguen aprenent a gust.

A continuació presentaré una sèrie d’activitats que treballen la tradició oral i, per tant, serviran per a millorar la competència literària dels alumnes, així com la seua competència lectora, ja que aprenen llegint o escoltant contes i ens ajuda a despertar en ells el amor per llegir. Mitjançant aquestes activitats poden anar coneixent quins son els temes que els agraden per a llegir, es fomenta la imaginació, la creativitat, la cohesió amb els seus companys i amb la societat de la que formen part, etc.

Activitats per al primer cicle:

·         En primer lloc, es podria realitzar una activitat simple per a que es vagen familiaritzant amb la tradició oral, com contar als xiquets contes populars i comentar després qüestions com si els ha agradat o quin es el seu personatge favorit. A més, si fora possible incloure al aula a familiars dels xiquets que pogueren contar alguna historia seria perfecte, ja que la educació dels xiquets es pot enriquir amb la participació de tota la comunitat escolar.

·         Altra activitat que es pot fer a aquest cicle es agafar una cançó popular, aprendre-la i cantar-la tots junts a classe de manera que els xiquets estan divertint-se alhora que aprenen cançons representatives de la seua cultura històrica. A més, si no entenen el significat concret o l’ensenyament que pot tindre alguna part de la cançó, caldrà explicar-la.

Activitats per al segon cicle:

·         En segon lloc, es pot plantejar fer una recopilació de refranys o de endevinalles entre tots els alumnes on cadascú aporte un refrany o endevinalla preguntant a casa als seus pares o avis, i desprès ho conten als seus companys de manera que així millora la seua expressió oral i els seus coneixements populars. A més, aquesta recopilació es pot plasmar en un mural conjunt i penjar-lo al aula.

·         Altra activitat interessant seria, treballant amb els refranys de la activitat anterior, fer que els xiquets comprengan la moralea d’aquestos i siguen capaços d’explicar-la als seus companys.

Activitats per al tercer cicle:

·         Per últim, es podria composar una poesia de manera individual o en grups, memoritzar-la  i recitar-la per a tots els companys. D’aquesta manera es treballa la creativitat, la capacitat de memoritzar i la expressió oral i perduda de la vergonya al parlar en públic. A més, aprofiten per a treballar conceptes com la rima consonant i assonant.

·         Altra activitat per a aquest cicle consisteix en dividir la classe en grups de 4 o 5 persones y fer  alguns canvis en un conte popular de manera que quede adaptat al un temps mes actual.

En conclusió, encara que en la actualitat la tradició oral no està tan present, continua sent important treballar-la a l’escola per tal de continuar la seua transmissió a les noves generacions i que no es perda.

Com treballar la poesia en l'Educació Primària

La poesia és un gènere literari que manifesta la bellesa o el sentiment estètic mitjançant l'ús de la paraula i del llenguatge. Es considera que hi ha tres tipus de poesia: la lírica, la dramàtica i l'èpica. Així, hi ha certes característiques que formen part de la mètrica de la poesia, com són el vers, l'estrofa, la rima i el ritme. Aquesta utilitza elements de valor simbòlic i d'imàgens literàries, com la metàfora, entre molts dels recursos literaris i estilístics que fan ús els poetes per a la seua creació.  

És important treballar aquest gènere en l'aula ja que ajuda al desenvolupament del llenguatge oral dels nostres alumnes. A més, pot ser una activitat lúdica i entretinguda que fomente la creativitat. També pot ajudar a la comprensió del món que ens rodeja, a la expressió dels nostres sentiments i educar en sensibilitat. Per altra banda, gràcies a la poesia podem augmentar el nostre vocabulari, aprendre la utilitat del llenguatge, la seua musicalitat i aprendre els diferents significats que poden tindre les paraules segons com es diguen. Per tant, és important tractar en l'aula la seua creació, la lectura, l'escolta i així poder aprendre a recitar-la i comunicar-la. Hem de saber que el mestre té un paper important en el treball d'aquesta, ja que ha de sentir la poesia per a poder transmetre-la amb il·lusió i planificar la seua activitat dins de l'aula. És important aprendre-la mitjançant el joc, la creació i la expressió oral. 

D'aquesta manera mostrem a continuació com posar en pràctica el gènere poètic a l'aula des d'un punt de vista tècnic i formal, però també des d'un punt de vista creatiu. Activitats enfocades als tres cicles que composen l'Educació Primària. 

Activitats per al primer cicle:

• La primera activitat proposa que els alumnes inventen un poema curtet a partir del seu nom. Després es pot recitar amb una entonació i expressió corporal adequades al poema. Amb aquest es pretén que l'alumne faja una breu descripció d'ell mateix, o d'alguna cosa que li agrada, així s'introdueix el concepte de la rima. 

• La segona activitat consistix a escoltar un poema popular. Després els xiquets han de recitar-lo grupalment per a més tard realitzar un dibuix representatiu del que a cadascú li ha transmés. 

Activitats per al segon cicle:

• La primera activitat potser que, a partir d'una temàtica triada per tots, els alumnes han de crear un poema cadascú i decorar-lo al seu gust. Tots els poemes escrits formaran part d'un llibret anomenat: Poemari de l'aula. Després, és una bona idea que els xiquets reciten el poema que han escrit a la resta de classes de l'escola. 

• La segona activitat és una activitat realitzada per parelles que consistix a fer un caligrama sobre una temàtica que estiguen treballant a classe. Així, pintaran el caligrama realitzat, el retallaran i crearan un mural amb tots aquestos penjant-lo fora de l'aula. 

Activitats per al tercer cicle:

• La primera activitat potser presentar-los un vídeo a classe que tracte sobre algun autor de Haikus. Aquest és un gènere poètic japonés que consta de tres versos sense rima de 5, 7 i 5 síl·labes respectivament. Escenifica situacions de la naturalesa i de la vida quotidiana. Així motivarem als xiquets per a la creació d'aquestos.

• La segona activitat és una proposta grupal. Els alumnes dividits per grups han de crear un poema que tracte sobre la història de la localitat on es troba l'escola. Així, es grabaran recitant-la per a poder penjar-la al blog del col·legi i donar a conéixer-lo. 

Com treballar el gènere narratiu en Primària

A continuació, es presenta un breu resum del que és el gènere narratiu, per a així comptar amb una visió general de les seues característiques principals i poder procedir posteriorment a concretar algunes de les maneres de treballar aquest gènere en Educació Primària, així com la seua funció didàctica.

El gènere narratiu correspon a la narració o relat d'esdeveniments generalment en prosa. Estos successos es relacionen entre sí, girant entorn d'un tema central que es desenvolupa al llarg del text. En este sentit, l'autor ens relata fets ocorreguts en un espai i temps determinats, que poden ser reals o ficticis, per mitjà de la veu d'un narrador.

Per tant, el gènere narratiu presenta les següents característiques:

•         Presència d'un narrador.
•        Relació dels esdeveniments ubicats en una espai i temps determinats.
•         Presència de personatges caracteritzats físicament i psicològicament.
•          Dinamisme (evolució dels fets i els personatges al llarg de la història).

Dins dels elements del gènere narratiu tenim els següents:

• ·       Narrador.

-  En primera persona (protagonista, testimoni o monòleg interior).

- En segona persona.

- En tercera persona (omniscient o observador).

• ·         Personatges.

-  Personatge principal

- Secundaris

- Incidentals o esporàdics

•          Temps.

- Present

- Passat

- Futur

•          Espai.

Cada un d'estos elements compleix un paper important en l'exposició del relat literari, ja que la seua unió és el que ho fa possible.

Com a gèneres històrics o subgèneres del gènere narratiu podem assenyalar una gran diversitat de manifestacions: mite (Èdip rei), llegenda (La llegenda de Santa Claus), epopeia (L'Odissea), faula (L'ós i el rusc), conte (El bes d'Antonieta), relat de ciència-ficció (Viatge al centre de la terra), novel·la (El viatge de Lluna a les muntanyes) i rondalla (El xiquet que va nàixer de peu). Molts d'ells poden servir gran utilitat en les aules d'educació primària.

D'una banda, atenent a les seues característiques formals i de contingut, aquest gènere es pot treballar en les aules per mitjà d'exercicis senzills, visuals o escrits, perquè els xiquets aprenguen els seus principals trets distintius.

Però, d'altra banda, la importància didàctica d'aquest gènere no radica en els seus elements, sinó en la seua gran utilitat per a tractar temes transversals com poden ser la coeducació, la cooperació, l'educació per a la pau i l'educació mediambiental, entre altres. Així, doncs, entenent que als xiquets els fascinen els contes, els relats de ciència-ficció, i les novel·les, els mestres es poden servir d'ells perquè els xiquets s'eduquen en valors al mateix temps que aprenen a llegir, a comprendre un text i fomenten el seu gust per la lectura.

A més, en el primer cicle de primària, període en què s'inicia als alumnes en la lectura, es poden utilitzar perquè els alumnes aprenguen a distingir realitat de ficció, i que comprenguen la diferència entre quelcom que ja ha passat i no pot tornar a ocórrer, quelcom que està passant i quelcom que encara no ha succeït, és a dir, que sàpiguen distingir el present, passat i futur per mitjà d'una cosa tan senzilla i tan suggestiva per a ells com poden ser els contes. Però és necessari tindre en compte que en primer de primària alguns xiquets encara no tenen del tot consolidada la lectoescriptura, és a dir, alguns encara no saben llegir ni escriure bé, per això cal que els relats siguen breus en edats primerenques i si són llargs, que siguen narrats pel mestre. Per tant, açò s'enfocaria més a segon de primària, focalitzant en primer de primària el simple fet d'aprendre a llegir. En segon cicle de primària, aquest gènere es pot utilitzar perquè els alumnes sàpiguen distingir les parts del text narratiu (introducció, nuc i desenllaç) i les seues característiques i també poden ser capaços d'escriure un, finalment, en tercer cicle de primària i després d'haver adquirit tots els aprenentatges dels anteriors cicles, els alumnes ja seran capaços d'escriure el seu propi text narratiu cohesionat i coherent, amb temàtica més madura i una percepció diferent de la realitat.

Per a acabar, es presenten activitats per a posar en pràctica el gènere narratiu en les aules, tant caràcter tècnic i formal i com de caràcter creatiu i enfocades als tres cicles de primària.

Activitats per al primer cicle:

• La primera activitat consistix en que el professor llegirà un breu relat a tota la classe perquè després cada alumne canvie el final i invente el seu propi.

• La segona activitat tracta de presentar els alumnes diverses històries breus dibuixades en un paper, perquè distingisquen realitat de ficció. Així, doncs, una història pot ser una dona que vaja a comprar i perd els seus diners i una altra un drac que es menja a una princesa.

Activitats per al segon cicle:

• La primera és una activitat individual que consisteix a presentar un text als alumnes perquè ho llegeixen i a continuació omplin una fitxa com aquesta:

 

• La segona activitat és grupal i fomenta la creativitat dels alumnes. Consisteix en el fet que el mestre haurà de col·locar quatre caixes amb els diversos elements del text narratiu dins escrits en un paper (narrador, personatges, temps i espai). Els alumnes, formaran grups de quatre i cada membre del grup ha d'agafar un paper de cada caixa, quedant així repartits en cada grup un narrador, un personatge, un temps i un espai determinats. Així, doncs, els alumnes no sabran l’element que els ha tocat fins que no òbriguen el paper i quan ho òbriguen, hauran de formar una història juntant tots els elements d'una manera cohesionada i amb coherència. El que es pretén realitzant aquesta activitat és que els alumnes tinguen la capacitat de distingir i posar en orde les parts de la narració (introducció, nuc i desenllaç), que sàpiguen com utilitzar els temps verbals durant tot el relat i que aconseguisquen treballar en grup, és a dir, fomentar la cooperació.

Activitats per al tercer cicle:

• Una activitat que es podria fer en aquest cicle és un certamen literari, que es dividix al seu torn en dos activitats. La primera consistix en el fet que cada alumne ha d'escriure un relat narratiu en la seua casa i portar-ho a classe durant la primera setmana del curs. 

• La segona, consistix en el fet que una vegada tots hagen entregat la seua obra, la professora repartirà els relats de manera que ningú tinga el seu i al llarg del curs, cada dia al final de la classe, un alumne llegirà el relat que li ha tocat a tots els altres, fomentant així la creativitat, l'escriptura i la lectura.

Com treballar el teatre en l’Educació Primària

El teatre és pot definir com un mitjà per expressar sensibilitats, sensacions, commoció, passió, en definitiva, sentiments. A més treballa per a desenvolupar les capacitats comunicatives i  és de gran ajuda per ensenyar mitjans d’expressió oral i corporal.

Aquest gènere és pot classificar en diferents subgèneres:

·         La tragèdia

·         La comèdia

·         El drama

Podem trobar les definicions explicades al Glossari -  Gènere Dramàtic.

El seu medi d’expressió és la narració mitjançant el diàleg, el monòleg i les acotacions, a més del vestuari, els moviments corporals, el joc que és fa amb les llums i la posada en escena.

Per tant, és un gènere que és pot treballar a l’escola ja que ajuda a desenvolupar l’expressió oral i corporal dels xiquets. També desenvolupa habilitats interpersonals i intrapersonals. A més els nens aprenen a treballar en equip i traure endavant un projecte comú a través del respecte i solidàriament.

El més important és que els xiquets i xiquetes siguin capaços de adquirir diferents rols i de ser creatius a la mateixa vegada, utilitzant una metodologia que treballi l’afectivitat  i l’autoconfiança. Finalment, els mestres valoraran aquests aspectes a més de  la motricitat imitativa dels alumnes, la coordinació i la qualitat del moviment. Però sobretot l’interès, la participació i les ganes.

A continuació se presenten activitats relacionades amb el teatre i l’educació literària per cada cicle de primària.

Activitats per al primer cicle:

·  Els transformadors – Activitat enfocada per alumnes de 6 anys aproximadament. Consisteix en fixar un nombre d’alumnes com a transformadors (per cada set alumnes un transformador). Aquest tindrà la missió de tocar als altres companys amb la finalitat de convertir-los en robots. Quan ho faja, els robots hauran d’actuar com a tal, de forma molt rígida i amb moviments bruscos i ràpids. El primer transformador que transforme a set alumnes en robots guanya. Aparentment pareix un joc molt simple, però és treballa els desplaçaments i la capacitat d’imitació. A més podem adaptar la temàtica depenent dels nostres interessos.

·  Tots som ballarins i cantants – Per a realitzar la següent activitat necessitarem musica animada i coneguda per als alumnes. Sonarà la cançó i tots podran ballar lliurement, de forma individual, per parelles, en grup, etc. El mestre, portarà un micròfon a la mà i quan la musica pare de sonar, se’l donarà a algun alumne que haurà de continuar la cançó per a que la resta de companys continuem amb el ball. Quan la música soni de nou, el xiquet deixarà de cantar i continuarà ballant. És repetirà l’acció varies vegades fins que tots els alumnes siguin cantants.  Amb aquesta activitat ens interessa que els alumnes deixen la vergonya a un costat.

Activitats per al segon cicle:

·        És presenta una activitat relacionada amb la mímica. Els alumnes jugaran per parelles. Hi haurà un pot amb noms de diferents professions. L’imitador agafarà un paper i el penjarà al front de l’altre company, i aquest, amb els moviments que faja l’imitador, sense utilitzar la veu, haurà d’esbrinar a quin personatge està imitant. Quan l’endevine els rols es canvien.

·    L’espill – Activitat molt simple però divertida. L’alumnat és col·locarà per parelles. Un alumne realitzarà moviments al seu gust, per exemple: moure el braç cap a la dreta i alçar la cama esquerra. L’altre imitarà a la mateixa vegada el que faja el seu company recreant l’efecte d’un espill. Per a fer-ho més dinàmic és convenient barrejar les parelles de tant en tant.

Activitats per al tercer cicle:

·    Representació d’una obra – Aquesta activitat treballa el teatre de forma directa. Entre tots els alumnes i amb l’ajuda del mestre és triarà l’obra, hi ha gran quantitat de clàssics que representar, per exemple, Hamlet (adaptat). Repartirem els papers dels personatges, entre tots recrearan l’espai i a més és divertiran en els assajos. Per a què aquesta activitat tinga una continuïtat, ja que portarà un par de setmanes de preparació, és important que el mestre s’encarregui d’organitzar als alumnes, mentre que uns practiquen una escena, altres van dissenyant la posada en escena o la vestimenta. És tracta d’un projecte comú on els alumnes aporten idees i tenen llibertat de pensament. L’obra és pot representar a la resta de cicles. 

·        Quin quadre! - Organitzem a l’alumnat en grups de cinc, aquests van eixint un a un adoptant una postura fixa, per exemple: com si tinguérem una càmera de fotografia i estiguérem capturant un moment. El segon en eixir observa la postura i fa una relacionada amb l’anterior i així successivament fins compondre una seqüència. El grup d’espectadors haurà de contar tot el que veu i que volen transmetre. Després d’escoltar les explicacions, cada membre de la seqüència aclarirà la seua postura i el que veia abans de intervindré en la composició.

Rondalla: La rabosa i el corb

LA RABOSA I EL CORB

Una vegada un corb, el de més negre plomatge, que habitava en el bosc i que tenia certa

fama de vanitós. 

Davant la seua vista s'estenien camps, sembrats i jardins plens de flors... I una preciosa

caseta blanca, a través de les obertes finestres de la qual es veia al mestressa de la casa

preparant el menjar del dia. 

- Un formatge! - va murmurar el corb, i va sentir que el bec se li feia aigua. 

El mestressa de la casa, pensant que així el formatge es mantindria més fresc, va

col·locar el plat amb el seu contingut prop de l'oberta finestra. 

- que formatge tan saborós! - va tornar a sospirar el corb, imaginant que li l'apropiava. 

Va volar el lladre fins a la finestra, i prenent el formatge en el bec, es va ser molt content a

assaborir-ho sobre les branques d'un arbre. 

Tot això que acabem de referir havia sigut vist també per una astuta rabosa, que portava

prou de temps sense menjar. En aquestes circumstàncies va veure la rabosa arribar al

corb a la més alta branca del arbre. 

- Ai, si jo pogués al meu torn robar a aqueix lladre! 

- Bon dia, senyor corb. 

El corb callava. Mirà cap avall i va contemplar a la rabosa, amable i somrient. 

- Tingui vostè bon dia - va repetir aquella, començant a adorar-li d'aquesta manera. 

- Vaja, que està vosté ben elegant amb tan bell plomatge! 

El corb, que, com ja sabem era vanitós, va seguir callat, però content en escoltar tals

elogis. 

- Sí, sí - va prosseguir la rabosa. És el que sempre dic. No hi ha entre totes les aus qui

tingui la gallardia i bellesa del senyor corb. 

L'au, sobre la seua branca, s'esponjava ple de satisfacció. I en el seu fur intern estava

convençut que tot quant deia l'animal que estava als seus peus era veritat. Doncs, per

ventura hi havia un altre plomatge més bufó que el seu? 

Des de baix va tornar a sonar, amb accent molt suau i enganyós, la veu d'aquella astuta: 

- Bell és vostè, a fe, i de port majestuós. Com que si la seua veu és tan bella com a

enlluernadora és el seu cos, crec que no hi haurà entre totes les aus del món qui se li

pugui igualar en perfecció. 

Al escoltar aquell discurs tan dolç va voler demostrar el corb a la rabosa la seua harmonia

de veu i la qualitat del seu cant, perquè es convencés que el refilà no li anava en saga al

seu plomatge. Portat de la seua vanitat, va voler cantar. 

Va obrir el seu negre bec i va començar a clacar, sense acordar-se que així deixava caure

el formatge. 

Que més desitjava l'astuta rabosa! 

Es va apressar a agafar entre les seues dents el suculent mos. I entre mos i mos va dir

burlant-se a l'enganyada au: 

-Senyor babau, ja que sense un altre aliment que les adulacions vos heu quedat tan unflat

i replet, pots ara fer la digestió de tanta adulació, mentre que jo m’encarregui de digerir

aquest formatge. 

El nostre corb va haver de comprendre, encara que tard, que mai va haver d’admetre

aquelles falses lloances. Des de llavors va apreciar en el just punt la seua vàlua, i ja mai

més es va deixar seduir per elogis immerescuts. 

I quan, en alguna ocasió, escoltava a algun adulador, fugia d'ell, perquè, acordant-se de la

rabosa, sabia que tots els que afalaguen a qui no té mèrits, ho fan esperant lucrar-se a

costa del que li afalaguen. 

I el corb va escarmentar d'aquesta forma per sempre. 

... FI 

ENRIC VALOR