Literatura Infantil i Juvenil

(ITE Educación.)

La literatura infantil i juvenil, es un element imprescindible perquè a través d’ella els xiquets desenvolupen la imaginació i la creativitat ja des d'edats primerenques. per això, cal que reunisca unes condicions adequades a la mentalitat dels infants, tant en la forma com en el contingut i intenció. Així doncs, té que donar resposta a les necessitats del públic infantil i tenir en compte la seua psicologia evolutiva.

Però la creació literària per a xiquets i xiquetes ha estat tradicionalment infravalorada i considerada com un gènere menor.

Cal destacar també, la relació entre la literatura infantil i la pedagogia. La literatura infantil es trova en un difícil equilibri entre el literari, que ha de ser el substancial , i la necessària adequació al lector/a , però sobretot, ha de ser literatura.

D’una banda, si ens remuntem a la seua historia, Les primeres obres destinades a la infància, que no poden considerar-se produccions pròpiament literàries, van tenir un caràcter merament instructiu. Aleshores, l’origen de la literatura infantil i juvenil, segons alguns especialistes va tindre lloc en el segle XVII, amb els Contes de Perrault, no obstant això, altres especialistes es decanten pel segle XIX, amb els Contes de la infància i de la llar , dels Germans Grimm . A més, durant aquests segles ja s'aprecia una forta càrrega de didactisme i una intenció moralitzant a les produccions literàries per a xiquets, a banda de tindre un caràcter instructiu.

A finals del segle XIX i principis del segle XX l'auge de la burgesia, i la diferent concepció de la infància , marca a Europa un punt d'inflexió en la creació per a infants, allunyant-se del didactisme d'altres temps. Després de la Segona Guerra Mundial aquesta evolució del llibre infantil es farà més patent, prenent clara consciència diferenciadora entre el didàctic i el literari.

Aquest desenvolupament i evolució de la literatura infantil va tenir , però, a l'escola, i de manera especial en els moviments de renovació pedagògica, uns grans aliats i valuosos agents promotors del canvi. En l'actualitat la literatura infantil està integrada plenament en el medi escolar i allà ha trobat un gran espai promotor , encara que també obstacles, com l'excessiva instrumentalització del llibre infantil.

D’altra banda cal parlar de les seues característiques.

Així doncs, la literatura infantil es pot classificar classificar al voltant dels tipus de gèneres que presenta. Aquests, poden ser determinats per la tècnica el contingut, el to, o la longitud. Nancy Anderson , professora associada al Col·legi d' Educació a la Universitat del Sud Florida a Tampa, ha delineat sis categories principals de literatura infantil, amb alguns subgèneres significatius:

* Els llibres il·lustrats, incloent llibres de consell (taula), llibres de concepte (l'ensenyament d'un alfabet o el recompte), modelen llibres, i llibres muts.

* Literatura tradicional: hi ha deu característiques de literatura tradicional: (1) Autor desconegut, (2) introduccions convencionals i conclusions, (3) vagues ajustos, (4) personatges estereotipats, (5) antropomorfisme, (6) causa i efecte, ( 7) final feliç per a l'heroi, (8) màgia acceptada com a normal, (9) breus històries amb arguments (complots) simples i directes, (i 10) repetició d'acció i model verbal. La major part de la Literatura tradicional consisteix en contes tradicionals, que transporten les llegendes, la duana, supersticions, i les creences de persones a vegades passades. Aquest gènere gran pot ser descompost en subgèneres: mites, faules, balades, música folklòrica, Llegendes, contes de fades, fantasia, ciència ficció, comèdia, romanç, etc.

* Ficció, incloent els subgèneres de fantasia i ficció realista (tant contemporània com històrica). Aquest gènere també inclouria la història de l'escola, un gènere únic a la literatura de nens en la qual l'internat és un ajust comú.

* Biografies, incloent autobiografies.

* Poesia i vers.

* Teatre infantil: teatre per a nens (realitzat per adults i destinat a un públic infantil que és tan sols espectador-receptor) i teatre dels nens (creat per ser escenificat pels petits. Ell es converteix en l'emissor.) Autors importants van ser : Barrie, Maeterlink, Benavente, Lorca, Valle-Inclán, Elena Fortún, M. Donato, Carmen Conde, etc.

Els objectius d’aquesta literatura són incentivar la creativitat dels xiquets així com estimular la seua imaginació, que els xiquets reconeguen i relacionen els fonemes i les grafies, ampliar el seu lèxic i fomentar el gust per la lectura. A més, les principals funcions que presenta són transmetre valors a través de les lectures de manera implícita, així com transmetre la cultura i incentivar la capacitat creativa dels infants.els infants. 

Però la creació literària per a xiquets i xiquetes ha estat tradicionalment infravalorada i considerada com un gènere menor.

Cal destacar també, la relació entre la literatura infantil i la pedagogia. La literatura infantil es trova en un difícil equilibri entre el literari, que ha de ser el substancial , i la necessària adequació al lector/a , però sobretot, ha de ser literatura.

D’una banda, si ens remuntem a la seua historia, Les primeres obres destinades a la infància, que no poden considerar-se produccions pròpiament literàries, van tenir un caràcter merament instructiu. Aleshores, l’origen de la literatura infantil i juvenil, segons alguns especialistes va tindre lloc en el segle XVII, amb els Contes de Perrault, no obstant això, altres especialistes es decanten pel segle XIX, amb els Contes de la infància i de la llar , dels Germans Grimm . A més, durant aquests segles ja s'aprecia una forta càrrega de didactisme i una intenció moralitzant a les produccions literàries per a xiquets, a banda de tindre un caràcter instructiu.

A finals del segle XIX i principis del segle XX l'auge de la burgesia, i la diferent concepció de la infància , marca a Europa un punt d'inflexió en la creació per a infants, allunyant-se del didactisme d'altres temps. Després de la Segona Guerra Mundial aquesta evolució del llibre infantil es farà més patent, prenent clara consciència diferenciadora entre el didàctic i el literari.

Aquest desenvolupament i evolució de la literatura infantil va tenir , però, a l'escola, i de manera especial en els moviments de renovació pedagògica, uns grans aliats i valuosos agents promotors del canvi. En l'actualitat la literatura infantil està integrada plenament en el medi escolar i allà ha trobat un gran espai promotor , encara que també obstacles, com l'excessiva instrumentalització del llibre infantil.

D’altra banda cal parlar de les seues característiques.

Així doncs, la literatura infantil es pot classificar classificar al voltant dels tipus de gèneres que presenta. Aquests, poden ser determinats per la tècnica el contingut, el to, o la longitud. Nancy Anderson , professora associada al Col·legi d' Educació a la Universitat del Sud Florida a Tampa, ha delineat sis categories principals de literatura infantil, amb alguns subgèneres significatius:

* Els llibres il·lustrats, incloent llibres de consell (taula), llibres de concepte (l'ensenyament d'un alfabet o el recompte), modelen llibres, i llibres muts.

* Literatura tradicional: hi ha deu característiques de literatura tradicional: (1) Autor desconegut, (2) introduccions convencionals i conclusions, (3) vagues ajustos, (4) personatges estereotipats, (5) antropomorfisme, (6) causa i efecte, ( 7) final feliç per a l'heroi, (8) màgia acceptada com a normal, (9) breus històries amb arguments (complots) simples i directes, (i 10) repetició d'acció i model verbal. La major part de la Literatura tradicional consisteix en contes tradicionals, que transporten les llegendes, la duana, supersticions, i les creences de persones a vegades passades. Aquest gènere gran pot ser descompost en subgèneres: mites, faules, balades, música folklòrica, Llegendes, contes de fades, fantasia, ciència ficció, comèdia, romanç, etc.

* Ficció, incloent els subgèneres de fantasia i ficció realista (tant contemporània com històrica). Aquest gènere també inclouria la història de l'escola, un gènere únic a la literatura de nens en la qual l'internat és un ajust comú.

* Biografies, incloent autobiografies.

* Poesia i vers.

* Teatre infantil: teatre per a nens (realitzat per adults i destinat a un públic infantil que és tan sols espectador-receptor) i teatre dels nens (creat per ser escenificat pels petits. Ell es converteix en l'emissor.) Autors importants van ser : Barrie, Maeterlink, Benavente, Lorca, Valle-Inclán, Elena Fortún, M. Donato, Carmen Conde, etc.

Els objectius d’aquesta literatura són incentivar la creativitat dels xiquets així com estimular la seua imaginació, que els xiquets reconeguen i relacionen els fonemes i les grafies, ampliar el seu lèxic i fomentar el gust per la lectura. A més, les principals funcions que presenta són transmetre valors a través de les lectures de manera implícita, així com transmetre la cultura i incentivar la capacitat creativa dels infants.