(El cánon literario.)
El cànon és la vara de mesurar en l'art i en la
cultura, el model a seguir i en definitiva, tot allò que la tradició sanciona
com a exemplar i de qualitat contrastada. En literatura, el cànon és una llista
breu però molt selecta del que se solen anomenar les obres clàssiques, aquestes
que se segueixen llegint amb interès des de fa segles, encara que en aparença
les veiem molt antigues o fins i tot antiquades.
Aquesta llista seleccionada sol mantenir-se sense notables diferències generació
rere generació d’una manera increïble. Però la raó és simple: aquest conjunt
escollit gaudeix de sòlid prestigi social i es considera un element fonamental
de l'educació de la joventut.
Si ens centrem en l’ àmbit escolar, per ensenyar literatura és inexorable
establir un cànon, es a dir, un repertori tancat d'obres i autors què es
caracteritza per dos factors, el primer, el gust estètic i el segon, la
necessitat pedagògica. En el primer cas, el que hem de decidir com a mestres
interessats en que els nostres alumnes aprenguin literatura, és quines obres
són les idònies per la seva pura qualitat artística ; en el segon, la pregunta
clau és: quines de totes aquestes obres val la pena mostrar i estudiar a
l'escola? No tant perquè apareguin en el programa oficial, sinó perquè són
referents ineludibles de la cultura pròpia i universal i poden ser estimulants
per encomanar el gust per la lectura literària a qualsevol xiquet i
adolescent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada