Educació Literària

(Ana Pilar Gutiérrez. 2009)
(Adrián Corell. 2015)

A les últimes dos dècades és va observar que hi havia una sèrie de factors que dificultaven la adequada orientació didàctica de la formació literària. El model d’ensenyament de la literatura estava en crisi com va advertir Federicis en 1985 i es necessitava una renovació que fera que l’ensenyament és basara en el lector i en les facetes d’interacció que necessita la comunicació literària. Gràcies a autors com González Nieto o Mendoza és van anar produint els canvis que necessitava la educació literària fins a arribar al moment actual.

En aquest moment, el terme “educació literària” esta lligat a la competència literària i comunicativa; podem definir-la com el procés d’ensenyança i aprenentatge dels coneixements i habilitats que necessita un lector per a comprendre i gaudir dels textos literaris. El èmfasis de l’educació literària és situa en formar lectors hàbils i competents per a la comprensió de la comunicació literària. En definitiva, és pot dir que aquest terme és la preparació per saber participar en efectivitat en el procés de recepció i actualització interpretativa del discurs literari. En aquest aspecte l’escola juga un paper molt important, ja que es el principal encarregat d’aconseguir que els alumnes lliguen, i no sols això, si no que disfruten llegint intentant que la literatura forme part de la seua vida i no és faça com a exercici obligatori, per a que això siga possible es molt rellevant que en les escoles es creen situacions de lectura.

És imprescindible que el mestre faja de guia en la formació del xiquet; mostrant i oferint el coneixement d’estratègies de lectura  a més de transmetre sabers que diferenciem en dos tipus:

·         Coneixements relacionats amb contextos històrics-culturals.

·         Coneixements sobre la tradició literària en dos aspectes:

-       Els temes i tòpics que recorren la historia literària.

-       Les formes convencionals (gèneres, procediments retòrics, etc.).

Com senyala Felipe Zayas, catedràtic d’Educació Secundaria i professor de Llengua Castellana i Literatura des de 1979, en el seu article “Un proyecto de escritura a partir de la Égloga I de Garcilaso de la Vega” la educació literària implica:

-     Donar a conèixer la lectura com una experiència gratificant i satisfactòria que emocione i identifique al lector.

-       Aprendre a construir el sentit del text, és a dir, confrontar la visió que el lector te de si mateix i del mon amb la elaboració cultural de la experiència humana que l’ofereix l’obra literària.

-       Conèixer les particularitats discursives, textuals i lingüístiques dels textos literaris.

Aquest mateix autor també te altres obres que ajuden a comprendre millor encara el concepte de Educació literària, com és “Educación literaria. Cuatro secuencias didácticas”.

Respecte als procediments didàctics en l’aula, es necessari una metodologia innovadora que es base en la lectura compartida i la realització d’activitats que ajuden comprendre millor la informació que el text tracta de transmetre. En aquest aspecte, el mestre te la funció de formar-los amb la capacitat de tindre una visió critica i de donar aportacions interpretatives, també de que comprenen els missatges que se intercanvien en situacions comunicatives diverses i de motivar i animar als alumnes a la lectura aconseguint  una participació activa. A més d’estimular els aprenentatges dels xiquets permitent aproximar la funció lúdica i estètica de les produccions literàries al adequat grau de coneixement. En estes tasques les TIC ofereixen una ajuda important, perquè a més de multiplicar les possibilitats d’expressar-se individualment i de manera literària, permeten obrir les portes a la creativitat i la originalitat. 

 En definitiva, l’educació literària implica un canvi de orientació en els objectius pedagògics, la finalitat és formar lectors hàbils i no transmetre informacions sobre teories i critiques literàries.