Gèneres assagístics

(Iván Vilar. 2015)
(Esperanza Ramón de Pablo. 2015)

L'assaig és un subgènere que s’inscriu en el marc de la literatura didàctica, pretén transmetre ensenyaments. El seu fi principal consisteix transmetre o defendre idees sobre temes variats i diversos a través d’investigacions. És diu assaig al text en què un autor recollís els seus pensaments sobre un tema sense estudiar-lo de forma científica i exhaustiva. És a dir, està expressat de forma subjectiva i la seua finalitat és divulgativa, per aquesta raó l’assaig no te una estructura rígida; va elaborant les seues idees a mesura que les posa per escrit, un dels seus és estètic i de creació literària. L’autor pot expressar la seua opinió personal sobre el tema o dedicar-se a refutar o criticar mitjançant arguments e interpretacions i, de vegades, també te un caràcter expositiu.

Els temes poden ser diversos, des de la situació personal de l’autor fins al marc sociopolític i cultural de l’època, religiós, científic, etc.

Les obres assagístiques és denominen també estudis, notes, apunts i meditacions. El seu mitjà d’expressió més comú és la prosa no narrativa i la seua extensió és variable, és a dir, no esta establida, per tant, permet a l’autor incorporar arguments que la podrien contradir segons el procediment jeràrquic clàssic, heretat de la tradició filosòfica, on es desenvolupa la síntesi dels arguments contraris: tesi + antítesi = síntesi.

Podem trobar una gran quantitat de textos que pertanyen al gènere assagístic al camp dels text periodístics i formen part de la literatura d’idees com els articles d’opinió, l’editorial, els debats, les cartes al director, la columna, la ressenya literària, etc.

Alguns autors d’aquest gènere ja redactaven en el renaixement com Erasme de Rotterdam. En el àmbit espanyol trobem a Ramon Llull o José Ortega y Gasset que va definir l’assaig com a “dissertació científica sense prova explícita”. En el àmbit del català destaquen Eugeni d’Ors i Josep Pla.