Competència Literària

(EcuRed.) 
(Mariela Collazo Gutiérrez.) 

La paraula competència prové del terme grec Agón, que da origen a agonístes, persona que competia als Jocs Olímpics amb la finalitat de guanyar. Chomsky construeix una nova teoria sobre la adquisició de la llengua y defineix el terme competència com “capacitats y disposicions per a la interpretació i actuació”.

La definició de competència a la actualitat està mes relacionada amb el “saber”, el “saber fer” i el “saber ser” amb major èmfasi en un o altre, en dependència dels criteris assumits per els autors (Fernández, A. M i Rodríguez, X) així es vista com: Actuació idònia, capacitats agregades, categoria conceptual y configuració psicològica.

Per tant, centrant-nos en la competència literària, la podríem entendre com un procés del desenvolupament de les destreses y capacitats dels alumnes, com a resultat de la materialització dels seus coneixements literaris, sabers interculturals, habilitats expressives i comprensives, hàbits i actituds del domini cognitiu, lingüístic i emocional, a través del contacte directe i del gaudiment de l’obra literària per a poder establir valoracions i associacions en l’aspecte literari.

Un altra definició valida seria la que expressa Cruzata Martínez, A; que el defineix com al resultat de les reflexions y valoracions independents i crítiques que fa el lector des de una perspectiva creativa, cognoscitiva, comunicativa, crítica i valorativa, expressada de forma oral o escrita en el acte de la pronunciació del discurs.

A més, la competència literària no es a soles conèixer informació, sinó que també es tracta de saber posar aquest coneixements en practica en el procés d’ensenyament aprenentatge  i utilitzar-los a la hora de analitzar obres literàries o qualsevol cosa relacionada amb la literatura.

Autors com Bierwish entenen la competencial iteraria com una capacitat que possibilita tant la producció d’estructures poètiques com la comprensió dels seus efectes. En canvi, altres autors com Van Dijk la entenen com la descripció i explicació de les capacitats per a produir i interpretar textos literaris. La competència esta vinculada a la acceptabilitat. Com diu Lázaro Carreter “No hi ha valor literari sense lector que l’aprecia com a tal”. No obstant, tant Bierwish com Van Dijk estan d’acord en que la competencial iteraria no es innata, sinó adquirida.

Dins de la competència literària es pot distingir tres aspectes fonamentals que confirmen la condició de adquirida i no innata d’aquesta: Aspecte productiu, aspecte valoratiu o receptiu i aspecte cognitiu.

Com que la competència literària te caràcter adquirit, el xiquet la haurà aconseguit gracies a la seua relació amb el ambient literari que l’envolta. El reconeixement del valor literari està més vinculat al descobriment de diferencies entre uns textos i uns altres que al seu valor objectiu. Però això, els xiquets reconeixeran mes fàcilment un text poètic, per que al estar en vers te un ritme i una rima, independentment del seu significat i qualitat. Amb la prosa, a un xiquet i resultarà més difícil descobrir la presencia de literatura.

Des del punt de vista receptiu, es requereix la acceptació del text literari per part del xiquet com a receptor. Per això, te que ser alguna cosa que li genere interès i així tinga ganes de llegir-la o treballarla.

La competència literària en el procés de ensenyament aprenentatge pretén aconseguir que els alumnes entengan i expressen missatges diversos es diferents situacions de comunicació a partir dels textos literaris que han estudiat. La comprensió i expressió de missatges exigeix al docent qüestionar-se el mode en que es produeixen el processos de comprensió i expressió i, en conseqüència, utilitzar uns models explicatius d’origen quasi sempre psicolingüístic, per a ordenar les accions didàctiques de una forma coherent amb el fi de produir textos literaris crítics.