Reflexió final

Booktrailer: ''Edipo Rey''

Mòdul 3: Criteris per a la selecció d'un llibre infantil

El meu nom és Marta Alacreu Ruiz i tinc 20 anys. Sóc una estudiant de Magisteri d'Educació Primària a la Universitat de València. Estic realitzant aquest vídeo per a fer un treball anomenat: criteris de selecció d'un llibre intantil, per a l'assignatura de Formació Literària per a mestres.

Aquest treball consistix a realitzar una recerca d'un llibre adequat que cumplixca els requisits que hem plantejat per a un estudiant model descrit al principi. Així, per a seleccionar el llibre cal visitar un mínim de tres llibreries: una generalista, una especialitzada en literatura infantil i juvenil i altra virtual. D'aquesta manera, triarem un llibre adient al nostre objectiu i ho justificarem basant-se en l'anàlisi del mateix. 

El lector model per al qui va dirigit el llibre és la meua cosina Mireia, ja que s'apropa el seu aniversari i és una bona idea regalar-li un llibre adequat. Aquesta té 8 anys i està cursant tercer de primària en l'actualitat. Trobe que a Mireia li agrada prou llegir llibres, però en general tots els que lligen a classe estan en castellà. Per tant, seria una bona idea regalar-li un llibre en valencià que augmentara el seu vocabulari i fluïdesa. El seu nivell de comprensió lectora i de competència literària és normal-alt, ja que a casa sempre llig els llibres recomanats a l'escola i ha avançat prou. En general li agraden els llibres d'aventures que tenen algo d'humor, així que vaig a intentar encertar el llibre que més li agradaria llegir a partir de la recerca de les següents llibreries. 

En primer lloc vaig anar a la secció de llibreria de Carrefour, ja que és la llibreria generalista d'una gran superfície que tinc més prop. No em va convéncer molt la secció de llibres que vaig trobar, ja que el que més havia eren estants per a adults o infants, però tan sols amb els llibres més comercials. Així, quan aconseguixes preguntar-li a algun depenent, aquest no sap aconsellar-te molt bé en quant a literatura infantil, més bé et porta on es troben els més venuts o el que s'aconsella per a aquesta edat. 

En segon lloc vaig acudir a Abacus, una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil. A diferència de l'altra llibreria, dins d'aquesta pots trobar una gran varitat de llibres classificats per gèneres, temàtica, edats... El personal d'aquesta llibreria sí que em va recomanar llibres amb qualitat educativa i literària, que s'adequaven a l'edat de la meua cosina. Així, em vaig quedar dubtant sobre dos llibres: Les aventures de Potaconill i Alícia en el país del xocolate. 

Per últim, vaig visitar la pàgina online de La casa del Libro. Dins d'aquesta podies consultar llibres ja siga per la seua temàtica, idioma, preu, edat... Estava prou bé, però no em va convéncer perque m'agrada més el fet fullejar un llibre en la teua pròpia mà per a poder vore les il·lustracions i tot. Així doncs, ja tenia feta la meua decisió. 

El llibre que he triat es titula Alícia en el país del xocolate, escrit per Xavier Minguez i il·lustrat per Ada García. Aquest pertany a l'editorial de Bromera, en concret a la col·lecció del Micalet Galàctic. Aquest es recomana a partir de 8 anys, per tant entra dins dels nostres requisits. El llibre tracta d'una xiqueta anomenada Alícia que li agraden molt els contes i el xocolate. Com sa mare li ho ha prohibit, aquesta inventa estratègies per aconseguir menjar aquell dolç que tant li agrada. Així, a Alícia se li apareixen dos personatges d'una faula que la fan recórrer tota una série de contes populars infantils. Coneix els personatges que sempre ha llegit als llibres però des d'un altre punt de vista de la història. Al cap i a la fi, Alícia torna a la realitat amb el seu xocolte des d'un món totalment fantàstic. 

La meua elecció es deguda a que el llibre et fa recórrer una história interessant amb humor i ironia, que és el que a Mireia més li agrada. A més, aquesta lectura transmet alguns valors com l'esperit de companyonia que hi ha entre els personatges, l'estima pels llibres, la solidaritat de fer-se favors entre uns i altres, el coratge davant les dificultats que es planteja, l'acceptació d'un mateix i la importància de la participació en concursos amb la finalitat de divertir-se. 

Pense que el contingut s'adequa al que jo buscava per a Mireia. Té una bona qualitat literària a la vegada que educativa i unes quantes il·lustracions que escenifiquen la història per a motivar el lector a seguir. El llibre no arriba a les 100 pàgines, per tant és entretingut de llegir i en quant a l'expressió no té paraules molt complexes. És una divertida manera d'introduir els personatges d'alguns contes clàssics des d'un punt de vista totalment diferent. 

Fins ací la meua recerca i selecció. Espere que Mireia gaudeixi molt del seu regal. 

Aquest és el vídeo: 

Mòdul 3: Criteris de selecció d'un llibre infantil

Hola, soc Fátima Rahim Bondia, en aquest video presente la Pràctica 3 de l’assignatura de Formació Literària per a Mestres que tracta de la selecció d’un llibre infantil.

 El xiquet per al que he destinat el llibre es un alumne meu que tinc a l’escola on soc voluntària, aquest és troba en quint de primària te onze anys, però cal recalcar que va repetir segon de primària i que té un retràs en el desenvolupament de la lectoescriptura, és a dir, és troba en el tercer cicle educatiu, però realment tindrem que buscar llibres per al segon. A més la lectura en valencià li costa molt més que el castellà, aleshores tindrem que triar una selecció de llibres amb un vocabulari senzill El nostre objectiu és que el xiquet utilitze de manera apropiada la llengua i desenvolupe hàbits de lectura. Com a peculiaritat cal dir que a Manuel, el xiquet en el que es basarem per a fer aquesta recerca te gust per els llibres d’aventures i li agrada l’acció, l’emoció, identificar-se amb els personatges. La tipologia que més li atrau és la del teatre y la novel·la.

Per a fer aquesta recerca me he traslladat a la papereria  llibreria “El lazarillo de Tormes” situada en la localitat d’Albal, València, però hem va defraudar un poc ja que tenia molts llibres, però comercials, és a dir, els més venuts, del tipus Frozen, Pepa Pig. Però no obres literàries amb un gènere definit i especialitzades en literatura infantil.

Aleshores hem vaig ficar a investigar en internet... vaig visitar La pàgina de la casa del llibre hem resultava prou complicat seleccionar llibres ja que la classificació no em pareixia bona. Desprès he visitat la pàgina virtual de Fnac, em resultà interesant ja que té molt be classificats els gèneres i les edats, el que no m’agrada és que no te seleccionador de idiomes, i si el tenia, no el vaig trobar.

Finalment vaig decidir traslladar-me a Fnac, però a la tenda física, hem van assessorar molt be, però també em digueren que per a lo que estava buscant fora a una centre especialitzat. I hem recomanaren Abacus una llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil on també pots trobar tot tipus de material escolar.

Estava en el joc adequat, ja que, personalment, estes coses no m’agraden comprar-les on-line, encara que vaig decidir buscar per si trobava alguna cosa interesant, en la tenda física puc vore les il·lustracions i tindre a personal format per a ajudar-me. Concretament buscava obres d’Enric Lluch. Anteriorment havia llegit algunes històries seues, vaig pensar que al xiquet li agradarien. Vaig dubtar entre dos llibres que em va recomanar la dependenta d’Edicions Bromera, també he de dir que soc fidel seguidora d’aquesta editorial:  

·         “El secret de les cinc llegendes” – Llorenç Giménez, llibre que s’aproxima a la temàtica del misteri i l’intriga amb il·lustracions d’Esperança Martínez.

·         “’Un quixot amb bicicleta” – d’Enric Lluch, però l’argument d’aquest últim em va convèncer molt més.

L’historia conta que El pare de Salva vol que llitja El Quixot, però a ell li sembla un llibre massa gruixut. Un bon dia, l’home no pot treballar perquè s’ha fet un mal, i això propicia la lectura en veu alta al fill de diversos episodis en què intervenen el famós cavaller i el seu escuder.

 I així, a poc a poc, el xiquet és encisat per l’afany de justícia de don Quixot i per les seues aventures fantàstiques, i convenç el seu amic Miliet perquè l’acompanye com a fidel escuder.

El parc és l’espai ideal on trobar enemics amb qui lluitar o on localitzar persones que necessiten ajuda. Tanmateix, els cal la indumentària adequada, i Salva ho soluciona ràpid: en comptes de cavall, una bicicleta; en comptes d’escut, una tapa de cassola i, en comptes de llança, un pal de granera.

Igual que feia don Quixot, Salva transforma la realitat, i així els venedors de pizzes esdevenen mags terribles que volen destruir el llibre del Tirant; les cadires d’un bar són gegants amb qui cal enfrontar-se, i uns gossos que passegen es converteixen en llops ferotges.

Davant d’això, Miliet, com feia l’escuder Sancho Panza, intenta obrir-li els ulls a la realitat amb bonhomia i fidelitat. Això sí, reclama una Dulcinea com el seu amo.

Després d’un seguit de desenganys, troben un home al parc que entén la situació i esdevé el cavaller de la Trista Mirada.

Aquest els anima a lluitar contra el terrible Ami el Morat que té presonera la reina Leocàdia. A la fi, mitjançant la narració d’aventures amb uns enemics amb qui enfrontar-se, Un quixot amb bicicleta fa  que la imaginació i l’aventura poden ser tan presents en el món actual com ho van ser en la ment del cavaller de la Manxa.

VALORS APLICABLES

·         El coneixement i valoració d’obres de la literatura universal.

L’elecció acurada de textos per part dels educadors i animadors perquè resulten atractius i aconsegueixen captivar lectors nous.

Açò és tot, espere que li agradi i ho disfrute tant com jo vaig gaudir triant-lo.

Mòdul 3: Criteris de selecció d'un llibre infantil

Hola, sóc Patricia Calabuig, una alumna de l’assignatura de formació literària de la Universitat de València i he fet aquest vídeo per a explicar com ha sigut la meua experiència en quant a la recerca d’un llibre per a un xiquet, proposta esmentada en la pràctica del mòdul 3.

En primer lloc, aclariré que he fet aquesta recerca per al fill del meu oncle, que te 11 anys i està en tercer cicle de primària, quasi a punt de passar a l’institut. Cal destacar, que té altres preferències a banda de la lectura, però que llegeix bastant comparat amb els xiquets de la seua edat en l’actualitat. Així doncs, li agraden els llibres d’aventures i de misteri perquè diu que l’encanta sentir la intriga per descobrir el que passarà  i que per això s’enganxa tant a aquest tipus de lectures.

Doncs amb la casualitat que el seu aniversari es en juliol, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig aprofitar aquesta proposta per a anar en la recerca d’un llibre com a regal del seu aniversari.

El primer que vaig pensar es que cercar un llibre en valencià no seria cap problema  per a ell ja que ha anat a línia en des dels tres anys pel que té consolidada la lectoescriptura tant en valencià com en castellà.

Així doncs, al primer lloc que vaig acudir va ser al Corte Inglés de Colón aprofitant que es troba només a 10 minuts de la meua casa en metro. Quan vaig arribar a la secció de llibreria, em vaig trobar que els llibres estaven distribuïts i organitzats per seccions: d’amor, d’aventures, de misteri, infantil i juvenil... pel que no vaig tindre cap problema a l’hora de trobar un llibre adequat als seus gustos. Quan estava fullejant els llibres per a veure si algú cridava la meua atenció,  es va apropar una dependenta  preguntant-me si necessitava ajuda i li vaig dir el que buscava; em va fer algunes propostes però cap va agradar-me tant com per a que el fill del meu oncle trencarà el paper de regal i es sorprengués al veure-la. La dependenta, al veure que no vaig quedar satisfeta, em va indicar que només a uns pocs metres es trobava la llibreria Abacus, més especialitzada en literatura infantil i juvenil i que potser allí  m’ajudarien a trobar millor un llibre per a ell.

Em vaig dirigir ràpidament cap allà i sense esperar a que vingueren a ajudar-me vaig ser jo la que s’apropà a la dependenta directament preguntant per llibres d’aventures per a un xiquet d’onze anys. Aquesta, em va mostrar un nombre elevat de llibres però al final em va esmentar que hi havia una saga de llibres que no eren de aventures però que estaven triomfant en xiquets de la seua edat, es a dir, entre els onze, dotze, tretze anys; aquesta saga era El diario de Greg  de Jeff Kinney. Em va traure exemplars, vaig llegir la seua contraportada i sols amb aquesta referència el meu pit em va fer un brot, cosa que vaig interpretar com que tenia que comprar-lo.

La saga tracta de les vivències de Greg, un pre-adolescent que escriu un diari en el que conta i dibuixa les seues aventures. La narració comença quan Greg amb dotze anys s’enfronta a la seua etapa de l’institut i la seua mare li regala un diari on comença a escriure i il.lustrar les seues memòries, estenent-se. Es per això que vaig tindre un pressentiment, perquè vaig pensar que el fill del meu oncle es podria identificar molt amb ell llegint-la al estar en la mateixa etapa educativa i al tindre quasi la mateixa edat. D’aquesta manera, podria desfogar els seus temors més profunds a banda de riure’s pensant que les coses que passen també podrien passar-li a ell. A més, em va agradar que el llibre tingués il.lustracions del text perquè el seu atractiu residia en això, en la disposició del text i l’abundància de les il.lustracions, que són dibuixos explicatius del text fets per Greg.

Però no em vaig precipitar i a pesar de voler comprar els dos primers llibres d’aquesta saga per a introduir al meu cosí i si li agradaven després comprar-li la saga completa, vaig recapacitar i vaig decidir que abans de fer la compra buscaria informació d’ella en internet per a estar totalment segura.

Al arribar a casa, em vaig ficar en la pàgina web de la casa del llibre i en el cercador vaig introduir El diario de Greg, amb la sorpresa que va eixir també un llibre de la saga que no em van mostrar en la llibreria Abacus, Monta tu propio diario. Açò va ser el detonant que em va fer voler comprar-lo perquè de seguida va irrompre en la meua ment la idea de que si li agradaven els llibres, després podria comprar-li aquest per a que creés el seu propi diari identificant-se amb Greg, i a més, podria desenvolupar l’escriptura d’una manera diferent. També podria ser una manera d’expressar els seus sentiments, que estan tan presents en aquesta etapa pre-adolescent que està vivint.

Finalment, al dia següent vaig anar a la casa del llibre de València i vaig comprar els dos primers exemplars de la saga. Espere que li agraden i que vulga comprar els exemplars restants gràcies a mi.

Reflexió sobre la lectura literària: Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari.

Gianni Rodari, en el seu llibre, Gramàtica de la fantasia, tracta de explicar com fomentar la creativitat en els xiquets i fer florir la seua imaginació mitjançant l’art alliberador de la paraula. Així doncs, dóna importància a la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc dins de la educació i d’açò tracta bàsicament tot el llibre, de donar tècniques per a brotar aquesta imaginació en el camp de la narrativa.

L’autor exposa les seues tècniques referenciades en la seua experiència personal, però cal tindre en compte que no és un simple inventari de com crear històries, sinó un raonament pedagògic de gran utilitat, destinat tant per als pares com per als mestres i als xiquets, perquè la imaginació pot expressar-se en qualsevol context de la vida humana, no sols en l'escola.

El primer aspecte que l'autor intenta aclarir és que com una pedra llançada en un estany, una paraula llançada dins de la ment per casualitat provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, deixant així oberta l'experiència, la memòria, la fantasia, el subconscient i deixant veure que una paraula qualsevol pot reviure records que creiem ja oblidats en la nostra memòria; a més, la mateixa paraula dóna regna solta a la imaginació quan irromp en la nostra ment i ací sorgeix el tema fantàstic, quan una paraula s'acosta a altres que no tenen res a veure.

Per a enunciar la capacitat creativa dels xiquets, Rodari afirma que quan donem una paraula al xiquet, aquesta irromp en la seua ment i la seua imaginació la lliga amb les idees prèvies que tenia d’ella. Això ho demostra amb l’exemple de la paraula ‘’hola’’. Quan ell li proporcionà aquesta paraula a un alumne seu perquè s’inventara un conte, aquest no la va utilitzar en torn als seus significats comuns, ni tractà de buscar els seus sinònims, sinó que donà lloc a la construcció de paraules lletges i paraules maques. Es per això que mai s’ha de menysprear la capacitat creativa d’un xiquet, perquè la paraula hola ha sigut llançada en la seua ment i la seua imaginació ha lligat aquesta paraula amb les idees que el xiquet tenia d’ella, fent sorgir així que es una paraula ‘’bona’’.

Després de deixar clar que els xiquets tenen capacitat creativa, Rodari comença a exposar les distintes tècniques que es poden utilizar per a fomentar-la. Així doncs, a partir d'aquest moment l'estructura del llibre consta de capítols en què s'expliquen cadascuna de les tècniques, s'exposa la pròpia experiència de l'autor en quant a la seua execució i s'analitza en profunditat el funcionament de les mateixes.

Cal destacar que a pesar de ser un llibre molt longeu, té una gran utilitat didàctica ja que les metodologies proposades són vigents en l'actualitat, tant en l'educació formal com en la no formal. Aquesta vigència pot observar-se en llibres com ¡T'he agafat, Caputxeta!, en el qual  l’autor canvia els rols tradicionals dels personatges més populas contes, per a provocar rialles en els lectors.

Per últim, m’agradaria destacar dos capítols que exemplifiquen a la perfecció l’art d’inventar histories en ambdós contextos, el qual es una interacció reciproca. En quant al context educatiu,  ‘’caputxeta en helicòpter’’ i en quant al context no formal ‘’la joguina com a personatge’’. El primer es destacable perquè trenca amb els contes tradicionals afegint algun aspecte nou. L'educador dóna al xiquet cinc paraules que suggerisquen a Caputxeta Roja o a qualsevol altre conte però canvia una, observant així la capacitat dels xiquets per a reaccionar enfront d'un nou element inesperat. El segon cobra importància perquè destaca la capacitat imaginativa innata dels xiquets , la qual radica en fer dels joguets ‘’oportunes metamorfosis, coses, animals y màquines’’. Així doncs, inventar històries amb els joguets és quasi natural.

Aquest llibre es un exemplar inventari de com contribuir a l’art d’inventar històries, dirigit tant per als educadors com per als pares com ja he esmentat abans i no puc estar més satisfeta d’ haver triat aquesta lectura, perquè m’ha fet obrir la ment d’una manera significativa i m’ha proporcionat coneixements realment útils de cara al meu futur com a docent i com a mare.

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

El llibre La lectura al centre, llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre, de l'autora Gemma Lluch, és un manual de pautes per a redactar el pla lector d'un centre educatiu. Aquest presenta gran importància a l'Internet i als ordinadors com a ferramenta i suport a través dels quals podem fomentar la lectura. Gemma Lluch ens oferix una nova visió per a crear un Pla Lector de Centre i ens diu que hem de fomentar l'ús de totes les eines que tenim a l'abast. En definitiva, es numeren una série de pràctiques i recursos de lectura i escriptura que poden ajudar en l'elaboració d'un projecte del centre segons la nova legislació educativa. 

Aquest llibre recull una série d'experiències de lectura i escriptura que es poden posar en pràctica a l'aula, a tot el centre i inclús alguns materials per a les famílies. A més a més, degut al nou perfil de lector intanfili juvenil, tenim una descripció de totes les eines d'Internet que podem gastar per al Pla Lector de Centre. Per tant, ens servix d'ajuda per a iniciar el projecte, saber que fer, descriure les estratègies que anem a dur a terme i la manera d'avaluar allò que fem. 

D'aquesta manera, a través del que Lluch ens proposa, volem fer que la lectura siga alguna cosa més. Està en les nostres mans augmentar la lectura de llibres, però també la lectura virtual, de premsa o de llibres informatius. Acò ho podem aconseguir amb una pràctica ben dissenyada, planificada i avaluada, com la nostra autora plasma amb la cita: ''Una bona pràctica no sempre és la més innovadora o la més nombrosa. La qualitat la marca la manera de programar-la, de gestionar-la, d'acompanyar-la, d'avaluar-la i de millorar-la''. Es pot veure que fomentar l'ús de la lectura és un aspecte positiu en tots els àmbits socials, culturals i familiars, ja que fem que els infants i adolescents canvien la seua visió respecte el món al que viuen. 

Per a adaptar-nos al món de l'actualitat, hem d'incorporar noves idees per al nostre Pla Lector. No solament podem llegir en paper, sinó també a la pantalla, com bé diu l'autora: ''Els espais de comunicació sobre la lectura han deixat de ser només presencials, les xarxes socials o la web 2.0 permeten el diàleg amb persones que saben del tema i que generosament comparteixen a la xarxa experiències o lectures perquè tothom en puga aprendre i, sobretot, dialogar.'' També, hem de tindre noves concepcions de la lectura ja que la societat cada vegada es basa més en el diàleg per a trasmetre idees. Així doncs, la lectura és una manera de donar paraula al lector, de formar-lo com a ciutadà; és una manera de cohesionar un grup otorgant-li saber i coneixement, a més d'una visió més àmplia de tots els pensaments. 

Des del meu punt de vista, aques llibre és molt útil per al mestre perquè amb aquestes pràctiques mostrem que la lectura no està perduda. Podem aprofitar-les i fer que els xiquets s'integren de manera que el llibre es transforme en un creador d'experiències i la lectura en una cosa divertida per a totes les edats. Així, pense que la creació del Pla Lector del Centre ha d'estar ben dissenyat i planificat, ja que és un element enriquidor del dia a dia del centre, tant en l'oci com en l'aprenentatge de tots els membres de la comunitat educativa. 

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

Poemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia.

Aquest llibretracta d’una guia que vol compartir experiències educatives per a formar Mestres a la hora de traslladar al aula la poesia, de manera que aconsegueixi introduir en els alumnes les ganes i la il·lusió per desenvolupar el seu coneixement d’aquest gènere literari.

La poesia permeteix expressar grans emocions mitjançant un vocabulari mes acurat i ric que no es poden expressar amb llenguatge quotidià. La poesia ha estat present en la vida dels xiquets des de el naixement, aleshores es tracta de donar-li les ferramentes necessàries com per a que siguen capaços de continuar coneixent la poesia cada vegada mes.

Les Claus del ensenyament de la poesia son:

1. Oralitat: Es recomanable que els pares o Mestres lligen als xiquets poesia. Així sels pot transmetre el ritme i la música dels versos.

2. Pares, mares i docents: Aquestes son figures principals a l’hora de transmetre als xiquets el gust per la lectura, ja que son els seus models.

3. Ambient favorable: Te que existir un clima on es fomente l’amor per la poesia.

Per una banda, la lectura es un del coneixements basics que s’han d’aprendre. Llegint poemes els xiquets coneixen aquesta tipologia textual i el funcionament estètic de la llengua. Llegint poemes millora la capacitat de comprendre’s a si mateix i al seu entorn.

Per a treballar aquest aspecte es plantejen una sèrie d’activitats que son interessants perquè els xiquets aprenen a familiaritzar-se amb els llibres, a millorar la lectura en veu alta, facilitar la memorització, afavorir la lectura comprensiva i expressiva. El que mes m’agrada d’aquest tipus es “Versos molts sentits” (Pag. 23), activitat que vàrem fer a la gimcana poètica.

Per altra banda també es treballa la capacitat de memoritzar poemes. La memòria cal potenciar-la des de ben menuts, ja que en l’àmbit poètic permetrà als xiquets transmetre les emocions i sentiments d’un poema.

Les activitats plantejades es basen en treballar la memòria ajudant-se mútuament els xiquets entre ells. El que mes m’ha agradat es ”poema entonat”

Un altre aspecte a treballar es el de la producció escrita. Es tracta de facilitar la tasca als xiquets per a que puguen expressar les seues emocions mitjançant la poesia. Als xiquets els agrada molt la rima, per tant, es por utilitzar per a que ho troben mes interesant.

Les activitats proposades en aquest apartar treballen la imaginació, creativitat, agilitat mental i, en definitiva, per a motivar als xiquets a escriure. L’activitat que mes m’ha agradat es “Traca de rimes”, (Pag.60) un altra activitat que vàrem fer a la gimcana poètica.

La dramatització es la forma en la que es representen idees, sentiments o vivències mitjançant el llenguatge corporal, la veu, l’espai i el temps. A la educació cal que els xiquets desenvolupen aquestes qualitats de la millor manera possible. Hi ha que treballar essencialment la veu, el llenguatge del cos i las paraules del poema.

Un exemple de com es pot procedir es primer els xiquets lligen i memoritzen el text, després es fa la relació i adjudicació de personatges. En aquest moment cal fer una identificació dels espais per a vore quines semblances poden haver-hi entre l’espai reial i el de la historia i aleshores ja es pot procedir a la dramatització.

Llegir per a créixer

Un dels aspectes claus per a aconseguir crear hàbit lector en un xiquet es donant exemple al seu entorn familiar. Es tracta d’entendre la lectura com un joc. 

Ser lector no significa llegir, sinó fer-ho de forma voluntària i desitjada per a alimentar l’esperit. En moltes ocasions ens posem excuses a nosaltres mateixos com que no tenim temps, es car, es difícil fer-ho en valencià, es millor fer un altra cosa, es avorrit, etc... però la realitat es que qui vol realment llegir pot utilitzar les estones mortes per a fer-ho, que a les biblioteques es pot agafar llibres de forma gratuïta, que es pot començar llegint obres simples en valencià primer fins que agafem més competència en la llengua, que pots organitzar-te be l’horari per a tenir possibilitat de fer altres coses y també de llegir, que el que diu que es avorrit es per que no ha trobat un llibre adequat als seus gustos, etc...

Si passem a comentar els beneficis de la lectura ens trobem con que millora el rendiment acadèmic durant la infància i ens ajuden a pensar de forma més autònoma i crítica, entre altres cosses, però dir-li això als xiquets no els motivarà a llegir, inclòs pot fer l’efecte contrari.

Per a contagiar el gust per la lectura hi ha que tindre en compte que les persones no naixen sent lectors, açò necessita d’un procés d’aprenentatge i serà més fàcil gaudir llegint si has vist en casa als teus pares fent-ho. De la mateixa forma, els mestres també es recomanable que parlen be de la lectura des de la passió. 

Es important que els seus referents pensen vertaderament que llegir es un acte beneficiós per a que el xiquet puga pensar el mateix. També ajuda contar-les contes i que ens vegen llegint, ja que imposant no s’aconseguirà res. Un altre consell que pot ser d’ajuda es col·locar llibres  en llocs visibles on poden cridar l’atenció del xiquet i no tenir-los amagats. Es recomanable parlar de llibres a casa i aprofitar qualsevol semblança d’un element quotidià amb un que apareguera a una historia per a comentar-lo. També es convenient llegir llibres amb ells, interessar-se per les seues lectures i preguntar per la seua opinió dels llibres. Es recomanable regalar llibres en dates senyalades i animar-los a escriure amb jocs sobre les lectures. Hi ha que implicar-se en el procés de lectura del xiquet.

En contraposició, hi ha una sèrie de conductes que son negatives per a inculcar un hàbit lector a un xiquet. No es convenient destacar els errors, es millor aplaudir els encerts; no es res positiu obligar a llegir al xiquet, ja que no s’aconseguirà que li agrade llegir; del mateix mode que no es bo imposar una lectura determinada perquè es del gust del pare o de la mare. 

A la hora d’escollir un llibre hi ha que tindre en compte una sèrie de consells: No tots els xiquets son iguals, cada un te un gust diferent i cal aproximar-se a ell i averiguar el que li agrada per a recomanar lectures de eixe estil.

Hi ha tres espais basics on el xiquet pot gaudir de la lectura. Les llibreries, on es pot anar regularment a comprar llibres o simplement a mantindre’s al dia de les novetats; les biblioteques, on es pot anar a llegir allí i fullejar gran quantitat de llibres per poder conèixer millor els gustos del xiquet; i a casa, on es convenient tindre a la seua disposició llibres en les prestatgeries. 

La Literatura Infantil i Juvenil esta destinada a adolescents, i es el període crític perquè poden triar entre seguir llegint tota la vida o deixar de llegir.

Al principi es millor llegir-les els contes, comencem des de xicotets, pot llegir abans de dormir sense estar a la cama o menjant. Es convenient llegir-los tots els dies però sense forçar les coses i contar el conte amb il·lusió. El moment de deixar de fer-ho serà quan ell mateix ho demane.  

Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

De la narrativa oral a la literatura per a infants

Invenció d'una tradició literària

Gemma Luch

Aquesta obra planteja, a partir de la visió de diferents autors i autores com ho son Gemma Luch, Teresa Duran, etc., la transició de la literatura oral  i els seus trets característics.  Tracta aspectes com son el contingut literari, l’imaginari cultural, els personatges mítics i fantàstics dels contes, l’humor i la ironia picaresca que s’utilitza i expressa les distintes formes d’il·lustrar una narració. La finalitat principal d’aquest llibre és comprendre en quines condicions s’han donat aspectes com l’adaptació i la censura de les obres de la narrativa oral.

Al començament és pregunta on a quedat la tradició oral, ja la televisió i el cinema cada vegada acaben més amb açò, mencionant el paper que a jugat en el desenvolupament de milers d’infants Walt Disney, productora que ha creat personatges mítics, produint un canvi social que ha causat un empobriment dels gèneres i les versions de les rondalles. Diverses crítiques analitzen el paper de Disney com una espècie de bloqueig de la imaginació del xiquet, ja que mitifica i crea personatges tan “perfectes” i amb línies tancades que priven als lectors de la capacitat de crear i fantasiejar.

També és fa un anàlisis de la Caputxeta Vermella i de les diferents interpretacions i perspectives que s’han plantejat d’aquesta història. Parla de l’adaptació dels valors morals i les crítiques feministes que a rebut, apostant per una caputxeta més activa. La típica història que tots coneguem sobre la caputxeta la descriu com una nena exemplar e indefensa. Però també seria correcte aprofitar el conte per a treballar aspectes com la participació activa i la reivindicació de les dones.

Per altra banda, l’obra realitza un anàlisi de com son els personatges més comuns dels contes i rondalles. Parla de les bruixes, dels mags, de les fades, dels ogres, etc. i de com son jutjats per els seus estereotips; L’ogre , com el gegant, és normalment tipificat amb totes les característiques d’alteritat de les quals ja  havíem parlat abans: més alt, més lleig, més primitiu... (Duran, 2000) considerí molt rellevant que els mestres coneguin be els trets característics d’aquestes imatges tan importants dels contes, per a transmetre de forma adequada la informació sobre quin tipus de personatge estan llegint, i d’aquesta forma que la seua competència lectora augmenti però també és vital ja que mitjançant aquests coneixements podem acabar amb les estandarditzacions i acabar amb atributs com, en el cas de la bruixa; personatge ben real d’aquells segles, és la dona sola... que es caracteritza per la seua lletjor, vestida amb robes fosques i desastrades i tota ella voltada d’una clara sensació de brutícia, d’olor de resclosit.(Valriu, 2000) Altre aspecte que és treballa es l’humor con ja he mencionat al principi. Aquest provoca el registre complet de les emocions i els sentiments que serveixen per a unir al lector amb la narració. És descriguin aspectes com la burla anticlerical, el ingeni dels pobres i la seua picardia, l’astúcia, etc. i és fa referència a una de les grans obres de la literatura El lazarillo de Tormes.

      Per últim tracta el tema de les il·lustracions de les rondalles que tenen com a finalitat principal focalitzar els discursos i com mitjà de comunicació. A més afegeix un capítol al final que és una eina molt útil com a mestres, és una classificació, per edats i etapes evolutives, sobre com plantejar a l’aula les narracions de tradició oral i adaptar-les.  He seleccionat una cita d’aquest capítol que expressa molt bé l’explicació anterior; Una cosa ben compresa que ens convenç, sempre la utilitzarem millor que una cosa ben compresa que ens repel·leix (Duran, 2000). Per aquesta raó, avant el fet literari, el mestre cal que actuí com mediador, animador, motivador, dinamitzador i presentant estratègies per a la comprensió i interpretació correcta de les lectures. D’aquesta manera desenvoluparà la competència lecto-literària i l’autonomia per a la interpretació.