Reflexió sobre la lectura literària: Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari.

Gianni Rodari, en el seu llibre, Gramàtica de la fantasia, tracta de explicar com fomentar la creativitat en els xiquets i fer florir la seua imaginació mitjançant l’art alliberador de la paraula. Així doncs, dóna importància a la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc dins de la educació i d’açò tracta bàsicament tot el llibre, de donar tècniques per a brotar aquesta imaginació en el camp de la narrativa.

L’autor exposa les seues tècniques referenciades en la seua experiència personal, però cal tindre en compte que no és un simple inventari de com crear històries, sinó un raonament pedagògic de gran utilitat, destinat tant per als pares com per als mestres i als xiquets, perquè la imaginació pot expressar-se en qualsevol context de la vida humana, no sols en l'escola.

El primer aspecte que l'autor intenta aclarir és que com una pedra llançada en un estany, una paraula llançada dins de la ment per casualitat provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, deixant així oberta l'experiència, la memòria, la fantasia, el subconscient i deixant veure que una paraula qualsevol pot reviure records que creiem ja oblidats en la nostra memòria; a més, la mateixa paraula dóna regna solta a la imaginació quan irromp en la nostra ment i ací sorgeix el tema fantàstic, quan una paraula s'acosta a altres que no tenen res a veure.

Per a enunciar la capacitat creativa dels xiquets, Rodari afirma que quan donem una paraula al xiquet, aquesta irromp en la seua ment i la seua imaginació la lliga amb les idees prèvies que tenia d’ella. Això ho demostra amb l’exemple de la paraula ‘’hola’’. Quan ell li proporcionà aquesta paraula a un alumne seu perquè s’inventara un conte, aquest no la va utilitzar en torn als seus significats comuns, ni tractà de buscar els seus sinònims, sinó que donà lloc a la construcció de paraules lletges i paraules maques. Es per això que mai s’ha de menysprear la capacitat creativa d’un xiquet, perquè la paraula hola ha sigut llançada en la seua ment i la seua imaginació ha lligat aquesta paraula amb les idees que el xiquet tenia d’ella, fent sorgir així que es una paraula ‘’bona’’.

Després de deixar clar que els xiquets tenen capacitat creativa, Rodari comença a exposar les distintes tècniques que es poden utilizar per a fomentar-la. Així doncs, a partir d'aquest moment l'estructura del llibre consta de capítols en què s'expliquen cadascuna de les tècniques, s'exposa la pròpia experiència de l'autor en quant a la seua execució i s'analitza en profunditat el funcionament de les mateixes.

Cal destacar que a pesar de ser un llibre molt longeu, té una gran utilitat didàctica ja que les metodologies proposades són vigents en l'actualitat, tant en l'educació formal com en la no formal. Aquesta vigència pot observar-se en llibres com ¡T'he agafat, Caputxeta!, en el qual  l’autor canvia els rols tradicionals dels personatges més populas contes, per a provocar rialles en els lectors.

Per últim, m’agradaria destacar dos capítols que exemplifiquen a la perfecció l’art d’inventar histories en ambdós contextos, el qual es una interacció reciproca. En quant al context educatiu,  ‘’caputxeta en helicòpter’’ i en quant al context no formal ‘’la joguina com a personatge’’. El primer es destacable perquè trenca amb els contes tradicionals afegint algun aspecte nou. L'educador dóna al xiquet cinc paraules que suggerisquen a Caputxeta Roja o a qualsevol altre conte però canvia una, observant així la capacitat dels xiquets per a reaccionar enfront d'un nou element inesperat. El segon cobra importància perquè destaca la capacitat imaginativa innata dels xiquets , la qual radica en fer dels joguets ‘’oportunes metamorfosis, coses, animals y màquines’’. Així doncs, inventar històries amb els joguets és quasi natural.

Aquest llibre es un exemplar inventari de com contribuir a l’art d’inventar històries, dirigit tant per als educadors com per als pares com ja he esmentat abans i no puc estar més satisfeta d’ haver triat aquesta lectura, perquè m’ha fet obrir la ment d’una manera significativa i m’ha proporcionat coneixements realment útils de cara al meu futur com a docent i com a mare.